Resultats de la cerca

Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau

Existia el 944 dins l’antic terme del castell d’Oristà El 1074 es feu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l’actual Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s’independitzaren el 1787 Vuit masos de la seva feligresia són del terme d’Oristà

És una construcció del segle XIII Fins el 1649 fou la parròquia de la vila

Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n'independitzà Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament el 1782 tenia 83 focs

Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia dues famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837

Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos

Existia el 1034 i fou independent fins al segle XIV després s’uní a Prats de Lluçanès L’església, notable exemplar romànic, és del segle XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent No té culte des del 1936

Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un enclavament a les terres…

Consta existent des del 1164 La capella actual fou reedificada al segle XVIII