Resultats de la cerca

Situada al peu del Tibet oriental, a la vora del riu Min Constitueix el centre d’un àmplia zona de regadiu, que des del primer millenni aC ha convertit aquesta regió en una de les més fèrtils de la Xina És un centre comercial i té indústria alimentària refineries de sucre, mecànica, tèxtil seda, cotó, d’artesania del jade, bambú i fusta La Universitat de Sichuan hi fou fundada l’any 1968 La ciutat és formada per tres sectors, disposats en forma concèntrica i abans separats per muralles la ciutat imperial, que n’ocupa el centre, i, a continuació, la ciutat nova i la ciutat exterior Té …

Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de SantPere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198 El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins el títol prioral continuà fins el 1784 i el culte fou encarregat a sacerdots seculars Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer 1483 Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de…

És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la major part…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…

Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…