Resultats de la cerca
Es mostren 3575 resultats
Sant Miquel de Pineda
Parròquia rural de Sant Miquel de Pineda
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), a l’esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort
Sant Miquel de Pera
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l’antic terme d’Oix, enlairat a l’esquerra de la riera d’Oix, als contraforts sud-occidentals de la serra de Bestracà, prop del coll de Pera (742 m alt.).
L’església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà
Sant Miquel de Martres
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Occidental), actualment arruïnada, a l’E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126
Sant Miquel del Mont
Església
Església del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al límit amb el de Riudaura,.
situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont , continuació vers l’E de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya L’església havia estat parròquia consagrada el 958 i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya
Sant Miquel del Corb
L’església de Sant Miquel del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants septentrionals de la serra del Corb.
L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses l’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern
Sant Miquel de la Torre
Sant Miquel de la Torre
Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant esquerre de la vall del Bac, al S del puig Sou, sota l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània.
Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar
Sant Miquel de Coma-de-roure
Església
Església del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al NW de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.
És una edificació tardana s XVIII que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del s XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada
Sant Miquel de Castelló
Santuari
Antiga església del castell de Bas o Castelló d'En Bas i actual santuari del municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dóna nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers.
L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment S'hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel
Sant Miquel de Cap-sa-roca
Església
Antiga església de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situada al NE de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat
Sant Miquel de Besalú
Església
Antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa), situada a la part de llevant de la població, sota les muralles.
Tenia com a contitular Sant Genís El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan s XII