Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Santa Llúcia de Trenteres
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del volcà de Santa Margarida de la Cot.
El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual
Pizzo
Localitat
Localitat de la província de Catanzaro, a Calàbria, Itàlia, vora la mar Tirrena.
És el port principal de la província italiana dedicat a la pesca i exportació de tonyina Castell del s XIII, construït pels reis de les Dues Sicílies, on fou afusellat, el 13 d’octubre de 1815, Joaquim Murat
Font de Joan
Santuari
Santuari dedicat a Sant Joan dins el municipi de Riudaura (Garrotxa), al camí a Sant Privat d’en Bas.
Ariccia
Ciutat
Població de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada als monts Albans.
L’antiga Aricia fou seu del santuari federal de la Lliga Llatina, dedicat a Diana Passà a poder de Roma el 338 aC Bona part del material procedent de les excavacions de l’antiga població —estàtues, baixos relleus, àmfores, inscripcions, etc— fou traslladat a Mallorca pel cardenal Antoni Despuig i Dameto i installat a la seva residència de Raixa Actualment és conservat al museu del castell de Bellver de Palma Mallorca
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del s X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al s XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al s XVIII
Sant Prim i Sant Felicià
Santuari
Santuari dedicat als màrtirs sant Prim i sant Felicià, situat al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al S del terme.
Té al seu costat una font abundosa Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de Sant Pere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen Gascunya La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900
Monte Sant’Angelo
Ciutat
Ciutat de la província de Foggia, a la Pulla, Itàlia.
Situada en un contrafort del mont Gargano, és la localitat més alta de la Pulla 843 m, i és formada per carrerons estrets i cases blanques Nasqué entorn del santuari dedicat a l’arcàngel sant Miquel, del qual la tradició llegendària situa una aparició en aquest lloc Miquel L’església actual té un campanar romanicogòtic 1247-81, i la façana és del 1865 a l’atri interior hi ha un portal romànic, amb una porta de bronze treballada a Constantinoble s XI La població conserva encara altres monuments romànics
Fano
Ciutat
Ciutat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s…
Sant Julià del Mont
Monestir
Monestir benedictí del municipi de Santa Pau (Garrotxa), situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont
(903 m), al N del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts.
La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del s XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú,…
Úmbria
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, a l’interior de la península, entre les Marques, a l’E, el Laci, al S i la Toscana, a l’W.
La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres…