Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Sant Julià del Llor
Església
Església parroquial del nucli de Sant Julià del Llor (Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Selva).
Situada al cim del turó més alt del municipi 295 m, l’església apareix citada en documents del monestir d’Amer 949 L’edifici, probablement preromànic es conserven alguns fragments d’escultura i el cisellat dels carreus, és una reconstrucció del s XII Ensorrat pels terratrèmols de 1427 i reconstruït, fou reformat en profunditat al s XIX, i l’any 1990 es restaurà i remodelà l’interior Compta amb una sola nau, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal, i absis semicircular amb forma de ferradura La rectoria i la sagristia, comunicades…
Sant Pere Desplà
Mas Can Ferrer
Antiga sufragània del municipi d’Arbúcies (Selva), situada al NW del terme, al costat de Can Ferrer, prop de l’antic camí de ferradura de Vic a Girona.
L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…
Sant Martí del Clot
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, situada a 509 m alt., als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d’Aulina.
Conserva l’absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d’Olot el primer terç del s XV Havia estat sufragània de la de Sant Salvador de Bianya
Santa Margarida de Bianya
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts
Porreres
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Andreu de Porreres) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a 818 m alt., als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou.
En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú
Sant Cristòfol les Fonts
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), al S de la ciutat, a la dreta de la carretera de Santa Pau.
La parròquia de Sant Cristòfol, d’origen romànic, amb tres petits absis i una torre quadrada, consagrada al s XI, que havia depès del monestir de Ripoll, ha estat modernament restaurada Antiga població rural, per la seva proximitat a Olot ha tingut un gran creixement i n'ha esdevingut pràcticament un barri
Sant Miquel de Monteia
Torrapipes (CC BY-SA 2.0)
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa).
És situada en un sector muntanyós i encinglerat, sota els vessants orientals del puig de la Calma 1050 m Esmentada ja el 1228 com a parròquia després esdevingué sufragània de la parròquia de Tortellà, és un edifici romànic del començament del segle XIII amb elements que demostren l’existència d’un altre d’anterior, probablement del segle XI, d’una nau, absis semicircular i campanar d’espadanya Prop seu hi ha la masia de Montella El lloc fou de la baronia de Sales
Puigpardines
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al SE de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del Gurni.
A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines , pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit tenia només un o dos preveres i algun servent Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos s XIII-XIV Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la…
castell de Farners
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Castell
Antic castell del terme de Santa Coloma de Farners (Selva), al cim d’un turó granític (422 m alt.) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.
Es conserven els murs del recinte trapezoidal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona, la castlania fou detinguda per la família Farners, succeïda des al segle XIII pels Vilademany el patrimoni passà al segle XVIII als comtes d’Aranda Fou ocupat pels remences 1485, i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners la Mare de Déu…
Sant Esteve d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels vescomtes,…