Resultats de la cerca

Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte

Estigué sota la dominació dels reis d’Arle fins el 1032 Des del 1125 fou possessió dels comtes de Tolosa, en feu de l’Imperi, sota el nom de marquesat de Provença Després de la croada albigesa, el rei de França l’ocupà 1271 i el donà a la seu papal de Roma quan Climent V traslladà el papat a Avinyó 1309 es convertí en un estat pontifici Després del retorn del papa a Roma 1377, romangué encara com a terra pontifícia, i el papa hi era representat per un legat Ocupada per les tropes franceses en diverses ocasions 1663, 1668, 1768 i 1774, la Revolució Francesa hi triomfà…

Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables 4 ha Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller

Situat a l’esquerra de la riera de Joanetes , és format per un grup de cases la població és en gran part disseminada al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics El lloc és esmentat ja al s IX formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu

Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s XI-XII són…

És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà…

És situada sobre la Mediterrània, al llarg d’una platja que separa la mar de l’estany de Thau, al terme del Canal del Migdia i del Canal Roine-Seta Indústries químiques superfosfats, de material elèctric i conserveres Ciutat turística, gran mercat de vins i important nucli de refineria de petroli Seu de l’estació de zoologia marina de la Universitat de Montpeller, és el segon port mediterrani d’Occitània, després de Marsella Fundada amb el nom de Cette per voluntat de Colbert, com a port de comerç traçat per Vauban a mitjan s XVII, s’assentà sobre un antic poblament romà Setium Prosperà al…

La seva proximitat amb regions de ramaderia d’ovins ha afavorit el desenvolupament d’una important indústria tèxtil ja des de l’edat mitjana, actualment completada amb indústries annexes colorants químics, maquinària tèxtil, aprests A la casa de la ciutat, installada a l’antic palau episcopal obra de Mansart, 1666, hi ha el Museu de Castres o Goya , que conté pintures La junta de la Compañía de Filipinas i tres retrats i gravats de Goya Antic castra romà, la ciutat es formà al voltant d’un monestir benedictí fundat al mateix indret Després de la croada albigesa hom hi establí un bisbat 1317…

Situada als contraforts de les Cevenes, és el centre d’una important regió minera de difícil extracció carbó, pirites, on s’ha desenvolupat un gran nucli industrial ferro, acer, productes químics i tèxtils Entroncament ferroviari Antic establiment romà, Alès no adquirí relleu fins al s XI El 1200 esdevingué la seu d’una conselleria i el 1243 fou annexionada per Lluís IX Durant el s XVI fou un dels principals centres protestants d’Occitània El 1629 Richelieu posà fi a les guerres de religió mitjançant l’edicte de Gràcia d’Alès, que suprimí els privilegis polítics i militars dels protestants,…

L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paralleles les principals poblacions són Montalban i Moissac L’agricultura és la principal activitat econòmica blat, blat de moro, patates, vinya, fruites Habitada en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc Al s X es convertí en feu del comtat…