Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Pradell de Sió
Poble
Poble del municipi de Preixens (Noguera), a la dreta del Sió, a la zona de regadiu del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de les Ventoses L’antic castell de Pradell és anterior al s XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set el 1381 n'era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef
Coscó
Poble
Poble del municipi d’Oliola (Noguera), al vessant S de la serra de Montclar, a la vall del Sió.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria La jurisdicció pertangué al capítol d’Urgell
Peralba
Vestigis del castell de Peralba
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), al vessant meridional del Montsec de Rúbies, a l’W del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet.
De la seva església parroquial Santa Magdalena depèn la de Rúbies La jurisdicció pertanyia al prior de Meià
Corçà
Vista del poble de Corçà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant S del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l’abadia d’Àger L’església parroquial Sant Gregori és obra de mitjan segle XIX
Boix
Poble
Poble (397 m alt.) del municipi d’Ivars de Noguera (fins el 1964 del de Tragó de Noguera), a la Noguera, situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
Una part de les seves terres han estat inundades pel pantà de Santa Anna Havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Poblet
Figuerola de Meià
Figuerola de Meià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), als vessants W de la serra de Sant Mamet.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Era de la jurisdicció del priorat de Meià Al segle XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa
el Sallent
Nucli de Sallent, la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu.
És centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica Esmentada al s IX, havia estat una cella del monestir de Banyoles Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau
col·legiata d’Àger
Col·legiata dedicada a sant Pere, situada sobre la vila d’Àger (Noguera), dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes.
Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no féu efectiva la donació Sant Pere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida, al s XII, que provocaren…
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal (257 m alt.) que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la séquia de la Ràpita
.
Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida
Santa Margarida de Bianya
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts