Resultats de la cerca

És esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolreu i ampliat el 1823 la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816

Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…

Situació i presentació Situat a la banda dreta del Llobregat, que fa de divisòria amb els termes de Sant Andreu de la Barca, del Papiol i de Molins de Rei, emplaçats a llevant El municipi forma part de la vall baixa del riu, encaixada en la Serralada Litoral, que el riu parteix ocupa la plana alluvial propera al Llobregat i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís de Garraf-Ordal Les altituds més destacades són les Planes 269 m, el Guixar 322 m, el Cucut 328 m, el Cuixó 302 m i altres de menors com el puig de Gratallops El límit NW del terme, amb…

Situació i presentació Limita a llevant amb Olesa de Montserrat, a migdia amb Abrera, vers ponent amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia i amb Collbató, i al sector de tramuntana amb Monistrol de Montserrat del Bages i amb Vacarisses del Vallès Occidental El municipi s’estén en gran part a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola anomenada, en el curs alt, riera de Masquefa, divisòria amb el terme d’Abrera Segueix en direcció oest fins al lloc anomenat de les Tres Rieres Aquí el terme segueix…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt accidentat pel…

Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…

Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet espadat proper…

Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa El terme s’…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…