Resultats de la cerca
Es mostren 6174 resultats
Sant Esteve d’en Bas
Sant Esteve d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels vescomtes, elCastelló d’en…
Sant Esteve de Llémena
![](/sites/default/files/media/FOTO/A022534.jpg)
Petit nucli de Sant Esteve de Llémena, al municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), al S del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau
Sant Esteve de la Sarga
Sant Esteve de la Sarga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera i la Ribagorça.
Situació i presentació El terme de Sant Esteve de la Sarga, d’una extensió de 92,87 km 2 , és situat als vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem SW de la Conca de Tremp El municipi és limítrof per ponent, pel curs de la Noguera Ribagorçana, amb la comarca de la Ribagorça, i al S per la carena del Montsec d’Ares 1678 m amb el municipi d’Àger Noguera A llevant, per l’Obaga de Peguera, confronta amb el municipi de Guàrdia de Noguera i a tramuntana amb les terres de Fígols de la Conca Tremp pel Pas del Llop, el serrat Molar i la serra de la Vall També a tramuntana limita amb el…
Sant Esteve de Balsareny
![](/sites/default/files/media/FOTO/colonia_soldevila.jpg)
Vista general de Sant Esteve de Balsareny o Colònia Soldevila
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Balsareny (Bages), a la dreta del Llobregat, al N del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve segle XII, ampliada i modificada modernament
Santes Creus de Bordell
Església
Església del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al cim de la serra del Bancal (782 m), al límit amb el terme de Vilanova de l’Aguda (Noguera).
Sant Diumenge
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005498.jpg)
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Sant Daniel de Palou
Església
Antiga església del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.
En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna s XVIII dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig
Sant Cugat del Racó
![](/sites/default/files/media/FOTO2/sant_cugat_raco.jpg)
Vista del nucli de Sant Cugat del Racó
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca i un conjunt…
Sant Cristòfol les Fonts
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), al S de la ciutat, a la dreta de la carretera de Santa Pau.
La parròquia de Sant Cristòfol, d’origen romànic, amb tres petits absis i una torre quadrada, consagrada al s XI, que havia depès del monestir de Ripoll, ha estat modernament restaurada Antiga població rural, per la seva proximitat a Olot ha tingut un gran creixement i n'ha esdevingut pràcticament un barri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina