Resultats de la cerca
Es mostren 4300 resultats
Puebla de Zaragoza
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Puebla, Mèxic.
És la quarta ciutat pel nombre d’habitants i un dels centres econòmics del país És situada en una gran vall prop del vessant oriental del sistema Tarasco-Nahua, al peu dels volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl La vall és recorreguda pel riu Atoyac, afluent del Balsas És un important centre comercial i agrícola i un gran nucli industrial Importants activitats tèxtils, indústries alimentàries, material de construcció i joieria Fundada per Julián Garcés 1531, l’any següent rebé el nom de Puebla de los Ángeles Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Puebla, fundada el 1937, i…
Puebla
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat a l’extrem oriental de la Mesa d’Anàhuac, que constitueix una gran vall vorejada de serralades.
La capital és Puebla de Zaragoza A l’W i separant-lo de la vall de Mèxic s’alça Sierra Nevada, un dels contraforts de la Cordillera Volcánica transversal amb el Popocatépetl i l’Iztaccíhuatl a l’E s’estén el Cofre de Perote 4110 m, l’Orizaba i l’Ocelotin La gran vall de Puebla presenta altituds mitjanes de 2000 m i els cons volcànics Malintzin, 4440 m trenquen l’horitzontalitat de la vall El clima és fred i sec a l’interior i tropical humit als vessants orientals i a la depressió de Las Balsas És un estat agrícola i un dels majors productors de blat de moro i canya de sucre Produeix arròs,…
les Preses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la zona nord-oriental de la plana d’en Bas, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels…
Poza Rica de Hidalgo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Veracruz, Mèxic, prop del golf de Mèxic.
Centre comercial i industrial d’una de les zones més importants del país en producció petroliera i extracció de gas natural Refineria de petroli i plantes petroquímiques
Port Moresby
Ciutat
Capital de Papua Nova Guinea, té l’estatus de districte independent, però també fa les funcions de capital de la província Central.
Situada al SE de l’illa de Nova Guinea, és el port marítim més important, el qual exporta copra, cuir, fusta, cafè i cautxú Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Papua New Guinea, fundada el 1965 Durant la Segona Guerra Mundial fou seu d’una important base aliada
Santa Bàrbara de Pruneres
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), a l’E d’Oix.
És centrat per l’antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara 719 m alt, que domina per la dreta les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de llur confluència L’església havia estat una cella o priorat dependent de Santa Maria de Panissars
San Luis Potosí
Divisió administrativa
Estat del N de Mèxic.
La capital és San Luis Potosí És emmarcat al N per l’estat de Coahuila, a l’E pels de Nuevo León, Tamaulipas i Veracruz, al S pels d’Hidalgo, Querétaro i Guanajuato, i a l’W pels de Jalisco i Zacatecas Ocupa els altiplans septentrional i meridional, lleugerament inclinats cap a l’E, on es troba la Sierra Madre Oriental Els rius són escassos i de poca importància el més cabalós és el Pánuco El clima és àrid i les temperatures altes les precipitacions no arriben a 400 mm anuals Té mines molt importants d’or, argent, coure, plom i mercuri Agricultura poc desenvolupada Bestiar boví, cabrú i porcí…
San Luis Potosí
Ciutat
Capital de l’estat de San Luis Potosí, Mèxic, situada a la fèrtil vall de San Luis, a 1 877 m, en ple altiplà meridional.
Important centre miner i agropecuari Nus de comunicacions ferroviàries La proximitat al port de Tampico ha incrementat la seva importància comercial Indústries derivades de l’agricultura, siderúrgiques, metallúrgiques, químiques i de mobles Té universitat i aeroport Entre els principals monuments cal esmentar el convent de San Francisco, de la fi del s XVII, amb una notable façana Del s XVIII són la catedral, la capella del convent de Nuestra Señora de Aránzazu, d’un barroc exuberant, l’església de San Sebastián, de façana semblant a la de San Francisco, la de Guadalupe i la del Carmen, de…
el Samuntà
Veïnat
Veïnat del municipi de Mieres (Garrotxa), dividit en els dos nuclis del Samuntà de Dalt i el Samuntà de Baix, ambdós de caràcter disseminat.
la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.
Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina