Resultats de la cerca

Hi ha l’antiga església de Santa Maria de Recolta

Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…

Port i centre comercial, amb indústries metallúrgiques i alimentàries conserves càrnies Conserva alguns edificis medievals

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N del terme sigui accidentat…

És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu

En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú

És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural

És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts