Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Falgars d’en Bas
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al nord, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars , que dominen la plana d’en Bas L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI Formà part de l’antic terme de Joanetes
Navel

La masia de Navel, a Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antiga quadra i antiga parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
És a la vora de la riera de Navel , afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina
Plansallosa
Jaciment arqueològic
Assentament neolític del terme municipal de Tortellà (Garrotxa).
És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
serra del Catllaràs

Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i…
Coforb
Poble
Poble del municipi de Capolat (Berguedà), a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb, que dominen el Baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí de Coforb o de Cofort depèn de la d’Espinalbet L'edifici actual es construí sobre restes romàniques i ha sofert nombroses restauracions A la llinda de la porta de migjorn, consta la data de 1813 Al segle XX s’edificà una gran porta d’accés en la façana de llevant, amb les escales i un nou accés al cementiri
Sant Pere Espuig
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), aturonat, al centre de l’altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia i de Santa Margarida, a l’W del terme.
Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita Sant Pere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de Sant Pere
coll de Condreu
Collada
Coll (1000 m alt.) obert a la cinglera que limita la vall d’Hostoles amb l’altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot.
riera de Clarà
Riera
Riera de la conca del Llobregat, que davalla per l’oest des de l’altiplà de Capolat, després d’haver travessat el terme de l’Espunyola, fins a desguassar al Llobregat, al terme de Casserres de Berguedà.
Drena l’antiga quadra de Clarà