Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
can Solà-Morales
Façana de can Solà-Morales
© Fototeca.cat
Casa situada al Firal d’Olot (Garrotxa), de la família Solà-Morales
.
Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels s XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori del començament del s XIX La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la collaboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot Ha estat declarada d’Interés Històrico-Artístic
els Arcs
Vista del santuari de la Mare de Déu dels Arcs a Santa Pau
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Arcs
, situat 2 km al sud-oest de la vila de Santa Pau (Garrotxa), a l’esquerra del torrent dels Arcs
(que neix a la serra de Finestres i desemboca al Ser).
Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cella del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs era església parroquial de la vall de Santa Pau Un terratrèmol del 1427 la destruí anys més tard 1441 fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor…
Beuda
El castell de Beuda
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès en declivitat des del vessant meridional del massís del Mont a la vall del Fluvià, riu que forma el límit sud del terme.
Situació i presentació Termeneja amb Sales de Llierca W, amb Sant Ferriol i Besalú S, amb Maià de Montcal E, i amb els termes de l’Alt Empordà de Cabanelles NE i Albanyà N El terme és muntanyós i solcat de N a S per diverses rieres, com la riera del Clot de l’Espinau o dels Molins, el torrent del Salt de Palera, la del Segueró i la riera de Capellada Al terme hi ha les coves del Carlí i de la Mosquera És un municipi essencialment rural, format pel poble de Beuda i els agregats de Lligordà, Palera i Segueró La riera de Capellada és seguida per la carretera que uneix el poble de Beuda amb…
catedral de Girona
Façana principal de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Girona, que té com a titular santa Maria.
La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana i potser també la dels segles V-VIII era a l’emplaçament de l’actual La restauració de la vida canonical consta des del 882, època a partir de la qual van unides les comunitats canonicals de Santa Maria i de Sant Feliu El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany Hi havia vint canonges vint-i-quatre des del 1229, entre els quals quatre ardiaques de Girona o major, de Besalú, d’Empúries i…
Llambilles
Església parroquial de Llambilles
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…
Quart
Vista de Quart (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…
Olot
Panoràmica d’Olot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant…
Móra d’Ebre
Panoràmica de Móra d’Ebre, amb el pont que comunica les dues ribes de l’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Ribera d’Ebre, a la dreta del riu, al centre de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…
Montagut i Oix
Restes de l’antic castell de Montagut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa El terme s’…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…