Resultats de la cerca

L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc , prop del riu units a la ciutat pel passeig de Sant Roc, on se celebraven diversos aplecs Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc

El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja existia al s…

El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu…

Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre

Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut

Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca

En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir

Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig

L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts dites també de les Fonts Superiores per a…