Resultats de la cerca
Es mostren 9960 resultats
collet de Bastarra
Collada
Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels municipis de Mieres (Garrotxa), Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) i Sant Martí de Llémena (Gironès).
les Agulles
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Agulles, situat al vessant meridional del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu (municipi de Montagut de Fluvià, Garrotxa).
L’església és romànica, d’una sola nau Ha estat anomenat també les Aguges
parc nacional d’Abisko
Espai natural
Parc nacional de Lapònia, Suècia, al SW del llac de Torneträsk.
La localitat d' Abisko , centre turístic del parc, es troba sobre el ferrocarril de la Bàltica a Narvik
l’Abella
Veïnat
Veïnat del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat al pla d’Abella, que s’estén entre les rieres de Bianya i del Ferró, prop de llur aiguabarreig.
els Angles
Estany de Vallsera, prop dels Angles (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), al sector del terme situat a la dreta del Fluvià.
La seva església és el santuari de la Devesa
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Sant Privat d’en Bas
Sant Privat d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble (542 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Gurni, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic.
El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic priorat de…
Sant Salvador de Bianya
Sant Salvador de Bianya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (598 m alt.) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la capçalera de la vall del seu nom.
És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969 En el marc del projecte de la Vall dels Sentits…
serra de Cabrera
Serra de Cabrera
© Fototeca.cat
Serra
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m), al límit de la Garrotxa i d’Osona.
És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el…
Malagrida
Barri
Barri de l’eixample d’Olot (Garrotxa), promogut per Manuel Malagrida i Fontaner, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del segle XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances.
El projecte comprenia i prolongava l’expansió de la ciutat —iniciada al començament del segle XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l’edificació 1945 d’un grup de cases de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos