Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
baronia de Llaurí
Història
Jurisdicció senyorial a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Beniboquer.
La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al net d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera
Sant Andreu del Coll
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Ridaura, del municipi d’Olot (Garrotxa), als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del torre del Coll.
La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995 L’actual edifici és d’origen romànic conservà fins el 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll mort el 1334, senyor del lloc Al s XIV ja depenia de Ridaura
Torrent de Fenollet
Llogaret
Llogaret del municipi de Llanera de Ranes (Costera), al qual s’agregà el 1838.
La seva església parroquial és dedicada a sant Llorenç Era un antic lloc de moriscs 22 focs el 1609 annex a Rotglà En fou el darrer senyor el marquès de Boïl, que hi tingué un palau Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist de Torrent
Annauir
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa.
L’església, que ja existia al s XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883
baronia de la Font de la Figuera
Història
Jurisdicció senyorial posseïda vers el 1348 per Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent.
El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües
baronia de Moixent
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia.
Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent obra anònima en vers del 1371, muller d’un Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent, possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana
vescomtat de Xelva
Història
Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del Regne de València) centrada en la vila de Xelva.
Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova
baronia de Callosa
Història
Jurisdicció territorial que fou vinculada el 1458 per Guerau Bou, baró d’Alfar i de Mislata, senyor de la vall de Tàrbena.
Passà als Aragall, als Gualbes, als Brondo i als Crespí de Valldaura
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…