Resultats de la cerca
Es mostren 15294 resultats
Batet de la Serra
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), a la serra de Batet
, a l’E de la plana d’Olot.
La presència del grup d’antics volcans el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta El poble és totalment disseminat 301 h diss 1981 n'és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria esmentada ja el 977 en l’acta de fundació de Sant Pere de Besalú, situada a 658 m d’altitud, en un replà avançat de la muntanya Dins l’antic terme hi ha, a més, el santuari de la Trinitat de Batet
collet de Bastarra
Collada
Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels municipis de Mieres (Garrotxa), Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) i Sant Martí de Llémena (Gironès).
les Agulles
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Agulles, situat al vessant meridional del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu (municipi de Montagut de Fluvià, Garrotxa).
L’església és romànica, d’una sola nau Ha estat anomenat també les Aguges
parc nacional d’Abisko
Espai natural
Parc nacional de Lapònia, Suècia, al SW del llac de Torneträsk.
La localitat d' Abisko , centre turístic del parc, es troba sobre el ferrocarril de la Bàltica a Narvik
l’Abella
Veïnat
Veïnat del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat al pla d’Abella, que s’estén entre les rieres de Bianya i del Ferró, prop de llur aiguabarreig.
Bærum
Barri
Municipi de la província de Viken (Noruega).
Des de mitjan segle XX té un caràcter residencial a causa del creixement de la capital, Oslo, amb la qual limita
els Angles
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), al sector del terme situat a la dreta del Fluvià.
La seva església és el santuari de la Devesa
Oslo
© Norske Opera & Ballett / Fra Luften
Ciutat
Capital de Noruega i del fylke d’Akershus i alhora fylke independent.
És situada a l’extrem W del fiord homònim, que s’endinsa un centenar de quilòmetres a través dels millors districtes agrícoles i forestals del SE de Noruega, on forma una via marítima de gran tràfic És el centre econòmic, administratiu i cultural de Noruega Vorejada de turons, té el centre a la badia de Pipervika, annexa a l’àrea portuària, que també s’estén per les badies de Frognerkilen i Björvika L’expansió urbana s’estén pels turons del N, l’W i l’E, i hi ha una àrea residencial amb zones verdes a la gran illa de Bygdøy La indústria comprèn la construcció naval i indústria mecànica,…
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Sant Privat d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble (542 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Gurni, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic.
El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic priorat de Sant Corneli…