Resultats de la cerca
Es mostren 1189 resultats
puig Cubell
Cim
Cim (1.487 m) de la serra que separa la vall de Vidrà (Osona) de la plana d’en Bas (Garrotxa), al NW del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret.
Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional
el Croscat

Vista general del Croscat
© Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NW de la vila, el més alt de la zona volcànica de la Garrotxa, de 185 m d’alçària (786 m) i 800 m de diàmetre de base.
Té el cràter en un dels vessants Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’un vall És el volcà més jove de la península Ibèrica recentment l’han datat entre 11500 i 13500 anys enrere
Sant Miquel Sacot
Poble
Poble del municipi de Santa Pau, Garrotxa.
Situat a l’extrem occidental del terme, entre les serres de Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre d’altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot o turó de la Cot , on hi ha la capella d’aquest nom i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel o de la Costa de la Cot L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau
el Cós

Mare de Déu del Còs de Montagut de Fluvià (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
El santuari de la Mare de Déu del Cós , aturonat 597 m alt, era la capella de l’arruïnat castell de Montagut
hostal de la Corda
Hostal
Antic hostal del municipi d’Olot (Garrotxa), al límit amb els termes de la Vall d’en Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del s XVII.
Durant la tercera guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya
serra del Corb
Serra
Serra (936 m alt.) de la Garrotxa, entre la plana d’en Bas i la vall d’Hostoles.
Forma el sector occidental de l’alineació muntanyosa subpirinenca que, des de la plana d’en Bas fins al pla de Banyoles , separa les conques del Fluvià i del Ter el coll de Fontpobra les separa de la serra de Finestres, sector central d’aquesta alineació És un relleu en forma de costa, acinglerat al vessant septentrional, damunt la vall del Corb on hi ha el poble i l’església de Sant Miquel del Corb i el pla de Sacot on hi ha la notable fageda d’en Jordà Al vessant meridional es formen el riu Brugent i la riera de Sant Iscle Les formacions volcàniques condicionen el paisatge,…
coll de Condreu
Collada
Coll (1000 m alt.) obert a la cinglera que limita la vall d’Hostoles amb l’altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot.
el Collell
Santuari del Collell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria del Collell
) pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn, municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).
Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de SantPere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198 El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins el títol prioral continuà fins el 1784 i el culte fou encarregat a sacerdots seculars Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer 1483 Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de…
Colldecarrera

Gran masia de Colldecarrera, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Montagut de Fluvià, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el collet de Colldecarrera.
És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la major part del mobiliari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina