Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Sant Martí del Clot
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, situada a 509 m alt., als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d’Aulina.
Conserva l’absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d’Olot el primer terç del s XV Havia estat sufragània de la de Sant Salvador de Bianya
Sant Miquel del Corb

L’església de Sant Miquel del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants septentrionals de la serra del Corb.
L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses l’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern
Sant Pere Màrtir
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), a l’W del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet.
Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter També ha estat creada la parròquia de SantPere Màrtir
Sant Martí del Corb

Sant Martí del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marboleny.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava en processó des de les Preses en temps de secada Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb
Sant Prim i Sant Felicià
Santuari
Santuari dedicat als màrtirs sant Prim i sant Felicià, situat al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al S del terme.
Té al seu costat una font abundosa Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de SantPere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen Gascunya La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900
baronia de Castellfollit de la Roca
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal de la Garrotxa (el 1515 comprenia els termes de Castellfollit, Castellar de la Muntanya, Montagut, Sant Joan les Fonts i Begudà).
Pertangué als Santapau, de qui passà als Cruïlles, als Negrell, als Margarit, als Bou i als La Croix
el Ser
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
Travessa després el terme de Sant Ferriol on rep el riu Tort per la dreta i entra al Gironès pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Capmajor dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta i desemboca al seu collector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú
Juvinyà
Vista de la casa forta de Juvinyà i del nucli antic de Sant Joan les Fonts, amb el Fluvià a primer terme
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972
castell d’Hostoles

Restes de la cisterna del castell d’Hostoles, abans de la seva consolidació
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell les ruïnes del qual són a la vall d’Hostoles (Garrotxa), a la dreta del riu Brugent, dalt d’un turó, en el punt que marca la separació entre els municipis de les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols.
Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú, als Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí El 1463 fou fortificat pels remences, que l’ocuparen durant la guerra contra Joan II Entre els anys 1471-74 i des del 1488 el vescomtat d’Hostoles pertangué a la corona Des de mitjan segle XVI al XVIII la senyoria del castell era dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, bé que al segle XVII la vall d’Hostoles formava una batllia reial El juliol del 2020 finalitzaren les obres de rehabilitació del castell que, entre d’altres, consolidaren la cisterna i construïren una…
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina