Resultats de la cerca

La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N del terme sigui accidentat…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels…

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…

Situació i presentació Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols W i N, Sant Aniol de Finestres E, Amer S i Susqueda S i SW, aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit W, d’Osona, només per un petit sector És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental al NE la serra de les Medes 884 m separa el terme de la vall del Llémena en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter Aquest sector…