Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Bielorússia
Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al NE i a l’E amb Rússia, al S amb Ucraïna, a l’W amb Polònia i al NW amb Lituània i Letònia; la capital és Minsk.
La geografia física El país ocupa una depressió herciniana enquadrada entre alineacions cristallines Ucraïna-Volínia i Voronež-Vitebsk, i les formes de relleu són degudes a les glaciacions quaternàries Les formes més usuals són les planes i les ondulades procedents de les morenes i els esbaldregalls glacials, i també hi ha complexos glaciofluvials més o menys degradats que se superposen a formes estructurals o formes d’erosió antiga En general, hom pot considerar el territori com una gran àrea palustre dividida al centre per una línia de turons mont Majak, 356 m, màxima elevació del país La…
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Navarino
Ciutat
Ciutat de la costa sud-occidental del Peloponès, Grècia, al nomós de Messènia, anomenada actualment Pilos.
És famosa perquè fou el lloc on es lliurà la batalla de Navarino , per l’octubre del 1827, entre les forces aliades de França, Anglaterra i Rússia i les flotes turca i egípcia, ancorades en aquest port Fou una de les darreres batalles navals en què intervingueren vaixells de vela i, per l’ajut concedit als nacionalistes grecs, constituí políticament el fracàs definitiu dels principis de la Santa Aliança La derrota soferta pels otomans els obligà a acceptar després que Nicolau I de Rússia els hagués declarat la guerra la independència grega 1829
Mont Blanc
© Xevi Varela
Massís
Massís de la zona axial dels Alps occidentals, situat entre França, Itàlia i Suïssa.
El seu cim, que s’enlaira fins als 4807 m en territori francès, representa la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts caucàsics Rússia Constituït bàsicament per roques molt dures —granulita en particular— i metamòrfiques, el massís del Mont Blanc és ben delimitat per una sèrie de valls profundes En alguns sectors presenta un relleu de crestes i puntes d’una gran bellesa hi destaquen l’Aiguille du Midi, l’Aiguille du Géant, l’Aiguille Noire i les Grandes Jorasses En el sector francès, particularment, les glaceres ocupen encara una extensió considerable la Mer de Glace és la…
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
Grècia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…