Resultats de la cerca

El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix…

Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa

Neix al N de França, a les muntanyes de l’Artois, i abans d’entrar a Bèlgica fa de frontera entre ambdós països Rega la plana de Flandes, on és navegable, i és aprofitat amb fins industrials

Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…

Més d’una tercera part del terme és ocupada per pinedes i matollars Els conreus s’estenen sobre la resta, tots de regadiu, gràcies a l’aigua del riu d’Albaida 400 ha i de pous 500 ha el taronger constitueix gairebé un monocultiu 800 ha, i la resta és destinada a hortalisses L’agricultura ocupa el 62% de la població activa Hi ha diversos magatzems per a la comercialització de la fruita La població augmentà ràpidament durant el segle XIX i fins el 1950, ha minvat després suaument per l’emigració a França i s’ha recuperat posteriorment Façana de l’església de Rafelguaraf © Fototecacat El poble…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…

Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…