Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
mar Balear
Mar
Sector, el més ampli, de la Mediterrània occidental, al voltant de les Illes Balears, comprès entre la península Ibèrica, la costa septentrional del Magrib, les illes de Sardenya i Còrsega i la costa del Llenguadoc i de Provença, a l’oest de Toló; és anomenat també mar Hesperi
.
El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de les Balears , i el sector comprès entre les Balears…
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…