Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
Santiago del Estero
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural
Santiago del Estero
Ciutat
Capital de la província de Santiago del Estero, Argentina, a la regió Nord.
És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir
Sant Eloi
Santuari
Santuari del municipi de Tàrrega (Urgell), al cim del tossal de Sant Eloi (410 m), just al NW de la ciutat.
Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, el 1248, l’església fou refeta en 1728-31 El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant La reforestació de la serra s’inicià el 1908 actualment ha esdevingut un parc
Sant Bartomeu
Claustre de tres pisos del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, fundat el 1507 per Ramon III de Cardona
© Arxiu Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans observants, de la custòdia de Catalunya, als afores de la vila de Bellpuig (Urgell).
L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig…
Rosario
Ciutat
Ciutat de la província de Santa Fe, Argentina, a la regió litoral.
Situada a la dreta del riu Paraná, és un port fluvial important Important centre comercial Indústries derivades de l’agricultura Refineria de petroli Gran nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional de Rosario, fundada el 1968 Fundada el 1725 per Francisco Godoy al costat d’un antic poblat d’indis, com a hisenda ramadera, cresqué al voltant d’una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que esdevingué un centre de pelegrinatge Es decantà pels independentistes 1812-13 i el 1846 fou una base en la guerra pel control del riu Paraná Ciutat des del 1852, cresqué…
Roine

El riu Roine al seu pas per la ciutat d’Arle
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…
Rocallaura

Carrer del poble de Rocallaura
© CIC-Moià
Poble
Poble de Vallbona de les Monges (Urgell), situat a 649 m alt., en un turó a la capçalera de la vall de la riera de Maldanell i en el seu marge dret.
L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…
Rocabertí de Sant Salvador
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Agramunt (Urgell), a l’E de la Donzell i a 5 km al N d’Agramunt.
És un petit llogaret 443 m d’altitud format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell La seva església depenia de la parròquia d’Oliola
Peraltes
Caseria
Caseria del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), al N del poble, a la dreta del Sió.
el Pedregal

Finestres geminades, procedents del monestir del Pedregal, a la façana de migdia de l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Talladell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari i antiga abadia cistercenca femenina ( Santa Maria del Pedregal
), filial de la de Vallbona de les Monges, situat al municipi de Tàrrega (Urgell), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Talladell.
L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat demonges procedents deVallbonaLes donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina