Resultats de la cerca

La capital és Lió La meitat sud de la regió comprèn els departaments de Puèi Domat, Cantal, l’Alt Loira, l’Ardecha i Droma, territoris històricament i culturalment occitans, i la meitat nord, els de l’Alier, el Loira, el Roine, Ain, Isère, Savoia i l’Alta Savoia, francesos Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions d’Alvèrnia i Roine-Alps, i entrà en vigor el gener del 2016

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…

És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània

Situada en els contraforts dels Alps de Transsilvània, és un dels principals centres industrials de Romania centre metallúrgic té fàbriques de turbines, generadors i locomotores

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

Políticament comprèn els judeţi d’Olt, Vîlcea, Dolj, Gorj i Mehedinţi, i fisiogràficament és constituïda, al N, pels contraforts dels Alps de Transsilvània i, al S, per la plana del Danubi El seu centre és Craiova

Neix als Carpats Orientals i, després de seguir una direcció general cap a l’W, torça cap al S, travessa els Alps de Transsilvània i penetra a la Valàquia, on marca la divisió entre la Gran Valàquia i la Petita Valàquia

Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…

Nucli industrial siderúrgia, maquinària agrícola i tèxtil, refineria de petroli, és alhora una localitat turística dels Alps de Transsilvània i un important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitatea din Braşov, creada el 1971 Fundada el 1211 pels cavallers de l’orde Teutònic, esdevingué un dels centres de colonització germànica a la Transsilvània Posteriorment es convertí en un centre cultural de primera importància, sobretot a partir del s XVI, en installar-s’hi les primeres impremtes El 1918 passà a formar part de Romania La ciutat rebé el nom de Stalin…

El seu cim, que s’enlaira fins als 4807 m en territori francès, representa la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts caucàsics Rússia Constituït bàsicament per roques molt dures —granulita en particular— i metamòrfiques, el massís del Mont Blanc és ben delimitat per una sèrie de valls profundes En alguns sectors presenta un relleu de crestes i puntes d’una gran bellesa hi destaquen l’Aiguille du Midi, l’Aiguille du Géant, l’Aiguille Noire i les Grandes Jorasses En el sector francès, particularment, les glaceres ocupen encara una extensió considerable la Mer de Glace és la…