Resultats de la cerca

Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…