Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
NAO
Biologia
Mode natural de variabilitat del sistema climàtic atmosfèric que es manifesta a l’Atlàntic nord.
Aquesta zona està caracteritzada per una àrea d’altes pressions situada sobre les illes Açores i una àrea de baixes pressions localitzada sobre Islàndia La presència d’aquests dos centres d’acció dóna una circulació de vents en superfície d’W cap a l’E S'ha definit un índex que relaciona les anomalies de pressió d’ambdós centres d’acció Així, es parla d’una fase alta de la NAO índex alt quan la pressió a Islàndia és anòmalament baixa i a les Açores anòmalament alta, la qual cosa comporta un increment dels gradients de pressió i per tant una intensificació dels vents…
serradella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors rosades o blanques, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, constret i reticulat.
Es fa en llocs sorrencs, al N de la península Ibèrica, a l’Aquitània i a les Açores, i també és plantada com a farratgera
regúlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8 a 10 cm, que tenen el plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, són insectívors i els mascles presenten una taca llampant a la part superior del pili.
Comprèn 5 espècies, que pertanyen totes al gènere Regulus i habiten a Euràsia, l’Amèrica del Nord, el Magrib i les illes Açores i Canàries
centre d’acció
Meteorologia
Cèl·lula ciclònica o anticiclònica que té estretes relacions amb la circulació de les capes altes de l’atmosfera i presenta un caràcter gairebé permanent a la seva situació.
Té un important paper mecànic director sobre l’evolució del temps a les regions veïnes En són els més coneguts la depressió d'Islàndia i l’anticicló de les Açores per als Països Catalans és especialment rellevant la depressió lígur o baixa pressió de les Balears
Miguel de Oquendo
Mariner basc.
Participà en l’expedició contra Orà 1575 i en el combat de les Açores 1582 Capità general de l’esquadra de Guipúscoa 1587, formà part de l’Armada Invencible 1588, però, durant les operacions, s’oposà a les decisions del cap suprem de l’expedició, el duc de Medinasidonia
cigala

Cigala
iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci macrur, de l’ordre dels decàpodes, d’uns 30 cm de llargada, de closca rugosa plena de petits tubercles i de color marró.
Són característiques les antenes externes en forma d’àmplies paletes La seva carn és comestible Es troba en tota la conca mediterrània occidental, a l’Adriàtic, i a l’Atlàntic des de Portugal a les Açores i al Cap Verd El seu nom científic varia segons la grandària del crustaci
tractat d’Alcáçovas
Història
Tractat signat el 24 de setembre de 1479, a la localitat portuguesa d’Alcáçovas (Alentejo), després de la batalla de Toro (1476), entre la princesa Joana, hereva de Castella, i el seu valedor, el rei Alfons V de Portugal, amb llurs rivals, els reis Isabel i Ferran.
Aquest acord assenyalà el final de la guerra de successió al tron de Castella, perquè Joana que es reclogué en un convent renuncià als seus drets i, en política exterior, ocasionà el repartiment de les zones d’influència a Àfrica entre els castellans Canàries i els portuguesos Açores, Madeira, Marroc, Guinea
Enric de Portugal
Història
Infant de Portugal, primer duc de Viseu (1415).
Fill de Joan I i de Felipa de Lancaster, fundà a Sagres una escola nàutica i afavorí diverses expedicions marítimes a les costes d’Àfrica Madeira 1418, Açores 1432-57, cap Bojador 1434, Río de Oro 1436, Senegal 1445 Els descobriments, paralitzats un quant temps en morir ell, prosseguiren més tard
São Miguel

São Miguel vist des del satèl·lit Copernicus Sentinel-2A
Agència Espacial Europea (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de les Açores, la més gran de l’arxipèlag.
És muntanyosa i el cim més alt és Pico da Vara 1 088 m, a l’extrem oriental El centre principal és Ponta Delgada, capital de tot l’arxipèlag Altres nuclis són Vila Franca do Campo i Ribeira Grande
Flores
Illa
Illa de les Açores, la més occidental de l’arxipèlag.
És d’origen volcànic El pic més alt és Morro Grande, de 941 m d’altitud