Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Aravell
Aravell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la riba dreta del Segre.
L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve Aravell pertanyia al vescomtat de Castellbò
Jonqueroles
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellestar de la Frontera (Fenolleda), enlairat a l’E del poble, que era centrat per l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu, edifici en part preromànic fa temps arruïnat.
Donà nom fins al s XIV al terme de Bellestar, antic castell de la seva jurisdicció parroquial
Josep Viladrich i Vilaltella
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner claretià.
Ja sacerdot del bisbat de Solsona, ingresssà a la Congregació de Missioners Fills de I'Immaculat Cor de Maria, on professà el 1869 El 1874 fou destinat a Amèrica, a Xile Hi exercí el ministeri sacerdotal a Santiago, i més tard a Valparaíso i a Curicó Els seus coneixements d’arquitectura el portaren a dissenyar i dirigir construccions importants a diverses ciutats xilenes la basílica del Corazón de María a Santiago de Chile la remodelació de l’església del Carmen de Curicó i la construcció d’una gran església neogòtica a Linares
Almassor
Llogaret
Llogaret i antic terme rural del municipi de Penelles (Noguera), situat al pla d’Urgell, vora el poble de Vallverd (del terme d’Ivars d’Urgell), a la parròquia del qual fou adjudicat.
Formà municipi amb Bellestar unit al de Penelles al s XIX
senyoria de Kapraina
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana del s XIV, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronea.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici en català el Patriau
Vallverd

Vallverd, agregat a Ivars d’Urgell, envoltat de camps d’alfals (Pla d’Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (248 m alt.) del municipi d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), al sector occidental del terme, al pla d’Urgell, al nord de l’antic estany d’Ivars.
De la seva església parroquial Sant Miquel depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar Noguera
coll de la Batalla
Coll (269 m) de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, al Rosselló.
És termenal dels municipis de Bellestar de la Frontera Fenolleda, Montner i Millars Rosselló, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del s XIII
riera de la Craberissa
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet (Rosselló) i de l’Aglí (Fenolleda), dins el municipi de Trevillac.
Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu collector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibilla
Antoni Costa
Historiografia
Historiador.
Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos publicada el 1767, traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí , inèdita
la Pobla de Benifassà
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, el més important de la Tinença de Benifassà
.
El 1977 li han estat annexats els municipis del Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes L’antic terme és dividit en dues parts la principal, al voltant del poble, que ocupa la petita conca alta del riu de la Pobla nom que ací té el riu de la Sénia, entre el tossal Gros al N i la pena de Bel al S el sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal pel terme de Bellestar i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà, on són enclavats aquest i les ruïnes del castell de Benifassà, que domina el monestir des…