Resultats de la cerca

De sang no reial, accedí al tron, segurament, pel seu matrimoni amb la princesa Mutnodjem i pel seu poder personal En cas d'ésser certa la seva identificació amb el comandant de les tropes del rei Paatonemheb, hauria detentat ja, càrrecs importants en el regnat d’Akhenaton En tot cas, ocupà una posició preeminent a partir del de Tutankamon, sota el qual fou gran comandant de l’exèrcit, i durant el d'Ay, que potser l’anomenà corregent Típic representant de l'estament militar, amb ell es clou la casa amarniana Akhenaton, Smenkhakara, Tutankamon i Ay com ho demostra, entre d’altres, el fet que…

Les seves empreses havien estat atribuïdes a tres Mentuhotep I, II i III, car canvià tres vegades el seu nom d’Horus, un dels cinc noms del faraó Membre de la dinastia XI, conclogué la guerra amb la X, heracleopolitana 2040, reunificà l’Egipte i inaugurà el Regne Mitjà 2040-1786 aC Feu de Tebes la seva capital, tebanitzà l’administració central, sense suprimir, però, el càrrec de nomarca , reobrí diverses pedreres i reprengué els contactes comercials amb Síria Inicià la reconquesta de la Baixa Núbia i efectuà expedicions contra els beduïns del Sinaí i els libis Bastí el seu…

Muller principal d’Akhenaton 1379-1362 aC, amb qui apareix estretament associada en els relleus que es conserven del seu regnat Segons una teoria, era una princesa mitaniana dita Taduhipa segons una altra, era egípcia i, d’acord amb alguns, filla d’Ai, alt dignatari d’Akhenaton i després faraó 1352-1348 aC El seu nom significa ‘una dona bella ha vingut’, justificat, si hom jutja pel cap policromat que es conserva d’ella al Museu de Berlín o per l’inacabat del Caire A partir del 1366 aC desapareix de l’escena política alguns consideren que caigué en desgràcia, i altres que morí Enterrada a…

Fill de Psammètic I i segon faraó de la dinastia XXVI 664-525 aC Intentà de restablir el domini egipci a Síria i a Palestina valent-se de mercenaris grecs El 609 aC anà a Àsia en ajut d’Aššur-uballit contra Nabopolassar La derrota del sobirà assiri no el deturà i vencé Josies, rei de Judà i partidari de Nabopolassar, a Megiddo En 606-605 aC els egipcis controlaven Palestina, la costa fenícia i part de Síria, però la victòria de Nabucodonosor II a Karkemiš 605 aC posà terme a la política expansionista del faraó a l’Àsia A l’interior, Nekao II inicià l’obertura del Canal del Faraó entre la mar…

Habità 60 anys al desert de Scete, Egipte, encarregat de l’assistència espiritual d’altres anacoretes Famós com a protagonista de nombroses anècdotes, li han estat atribuïts, falsament, diversos tractats La seva festa se celebra el 15 de gener

Fou sacerdot a Heliòpolis durant el regnat dels dos Ptolemeus Escriví una història d’Egipte —conservada només molt fragmentàriament, a través de les obres d’autors jueus i cristians— que estableix una divisió cronològica en tres períodes de diverses dinasties, considerada encara d’ús científic

Fill d’Osorkon II, esposà Karomama, filla del seu germà Nemrat, gran sacerdot d’Ammó-Ra, i nomenà el seu fill Osorkon gran sacerdot ~837 aC per controlar l’Alt Egipte, nomenament que motivà serioses revoltes 837 i 833 aC La informació, escassa, sobre les dinasties XXII i XXIII és fornida per la inscripció d’Osorkon a Karnak al Pòrtic dels bubastites

Filla de Tuthmosis I i muller de Tuthmosis II, actuà com a regent de Tuthmosis III durant dos anys i després es proclamà reina d’Egipte, acte que volgué justificar amb diferents escrits i relleus Ambiciosa i enèrgica, no feu cap campanya militar important, però fomentà el comerç i la recerca de minerals i feu bastir el conjunt monumental de Dayr al-Baḥrī

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Descendent segurament de Tefnakht, faraó de la dinastia XXIV 720-715 aC, fou el pare de Psammètic I , fundador de la dinastia XXVI o saïta 664-525 aC Gaudí de la confiança d’Assarhaddon i, més tard, de la d’Assurbanipal Es revoltà, però, contra aquest i fou deportat a Nínive 667 aC A causa dels seus mèrits, el rei assiri li permeté de tornar a Egipte com a cap de Sais