Resultats de la cerca

Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon

S'inicia a Tolosa —des d’on continua cap al NW, en el vessant atlàntic, la riba dreta de la Garona, amb el nom de canal lateral de la Garona — i continua cap a la Mediterrània per les valls de l’Erç i del Fresquel fins a Carcassona, on pren la vall de l’Aude Havent passat Besiers i Agde, arriba a l’estany de Tau, on continua amb el nom de canal de Seta al Roine Fou construït entre el 1666 i el 1681 per Paul Riquet, el qual el denominà canal del Llenguadoc o de Dues Mars

Participà a la Comuna de París i fou condemnat 1871 a treballs forçats a Nova Caledònia, però fou amnistiat el 1880 Milità en el partit socialista possibilista, i, en produir-se la divisió d’aquest 1890, dirigí l’ala esquerra que defensava l’acció sindicalista directa D’aquesta sorgí més endavant el partit socialista revolucionari, anomenat allemanista L’any 1904 fou representant al congrés socialista d’Amsterdam i, a partir del 1905, la seva actuació fou gairebé insignificant Escriví Mémoires d’un communard

Fill del pallasso i acròbata  Pere Andreu Participà en les actuacions del clan familiar Andreu-Rivels , i des del 1940, com a contraaugust musical, juntament amb els seus germans René clown i Marcel,  Celito august, formà part del grup conegut amb el nom de 3 Rivels , que actuà als circs més importants d’Europa Després de retirar-se de les pistes, s’establí a Barcelona, on feu classes de pallasso, d’acròbata i d’equilibrista a la Penya Cultural Barcelonina i, posteriorment, a l’Escola d’Actors de Barcelona i a Àrea Es retirà l’any 1997 Fou guardonat amb el Premio Nacional de circ 1993 i…

El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubèrt Al nord del poble es troba l’església inicialment romànica de Sant Martí final del segle XIII, molt desfigurada Conserva l’absis semicircular coronat per un campanar d’espadanya havia estat l’església de l’antic monestir de Sant Agustí, desaparegut A la plaça del poble hi ha l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del segle XVI en una paret hi ha encastada una estela romana de marbre Les mencions documentades recollides són tardanes i li donen el nom d’ Hubert el 1278 i…

Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…

La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…

Degà de la facultat de dret de Bordeus el 1940 Publicà, entre d’altres obres, Le contrôle juridictionnel de l’administration 1934, Précis de droit administratif 1943, etc