Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Halle an der Saale
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a la vora del Saale, afluent de l’Elba.
És un centre comercial i un nucli industrial mineria de lignit i potassa, sucre, maquinària, indústria alimentària, ciment, productes químics i aparellatge elèctric És també un important nus ferroviari, i seu de la Martin Luther Universität Halle-Wittenberg la Universitat de Halle fou fundada l’any 1694 per Frederic III de Brandenburg i unida amb la de Wittenberg el 1871 Hi ha nombroses construccions d’estil gòtic tardà i també la casa natal de GFHändel
Adam de la Halle
Literatura
Teatre
Trouvère picard, anomenat també Adam le Bossu
.
Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats
Samuel Scheidt
Música
Organista i compositor alemany.
Fou deixeble de JPSweelinck i organista de la Moritzkirche a Halle Juntament amb els seus contemporanis HSchütz i JHSchein, ocupa un lloc privilegiat pel coneixement de la tradició anglesa i neerlandesa Les seves obres més significatives són la Tabulatura nova 1624, LXX Symphonien 1644, Cantiones Sacrae 1620 i Geistliche Concerten 1635
Johann Meckel
Anatomista alemany.
Fou professor de fisiologia i anatomia a la Universitat de Halle an der Saale Féu treballs d’anatomia comparada, descobrí el diverticle del budell petit 1809 i descriví el cartílag de l’arc mandibular És autor de sis tractats d’anatomia
August Niemeyer
Educació
Cristianisme
Pedagog i teòleg protestant alemany.
Professor de filosofia a Halle, fundà un seminari teològic En el camp de la pedagogia intentà d’harmonitzar les diferents tendències pedagògiques És autor de Grundsätze der Erziehung und des Unterrichts für Eltern, Hauslehrer und Erzieher ‘Principis de pedagogia i d’ensenyament per a pares, institutors i educadors’, 1796, Über Pestalozzis Grundsätze ‘Sobre els principis de Pestalozzi’, 1810 i Melanchthon als Praeceptor Germaniae ‘Melanchthon com a preceptor d’Alemanya’, 1817
Hermann August Francke
Educació
Cristianisme
Teòleg i educador alemany.
Professor i pastor protestant a Halle, fou una de les figures més venerades del pietisme Obrí, a casa seva, una escola i un orfenat Escriví Praelectiones hermeneuticae 1712 i Monita pastoralia theologica 1713
Wilhelm Gesenius
Lingüística i sociolingüística
Semitista i biblista alemany.
A partir del 1810 professà teologia a Halle Fou el primer a aplicar criteris moderns a l’estudi de les llengües semítiques, en especial l’hebreu, i publicà el Hebraïsches Elementarbuch 1913 i el Thesaurus linguae hebraicae et chaldaicae 1829-58
Johann Friedrich Pfaff
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Fou professor a Helmstedt 1788-1810 i a Halle 1810-25 Estudià i desenvolupà la teoria de les equacions diferencials en derivades parcials i continuà l’obra de Jacobi Publicà Disquisitiones analyticae 1797 i Observationes ad Euleri institutiones calculi integralis , entre altres obres
Johann Salomo Semler
Cristianisme
Teòleg alemany.
Professor a Altdorf 1751 i a Halle 1753, s’oposà al pietisme per la seva teologia racional Dels primers que aplicà el mètode criticohistòric a la Bíblia, distingí l’essencial de la religió fe de la seva formulació tradició i obrí així el camí a la lliure interpretació de la Bíblia Això no li impedí de polemitzar contra KFBahrdt , HSReimarus i GE Lessing , representants de l' Aufklärung Entre les seves obres, cal destacar Abhandlung von freier Untersuchung des Canon ‘Tractat sobre el lliure examen del cànon’, 1771-75
Hans Vaihinger
Filosofia
Filòsof alemany.
Professà a Halle 1884-1906 i fundà els Kant-Studien 1897 i la Kant-Gesellschaft 1905 Inspirant-se en la dialèctica transcendental de la Crítica de la raó pura de Kant obra que comentà en un estudi publicat en 1881-92 i, alhora, en la voluntat de poder de Nietzsche, elaborà la doctrina del ficcionalisme —també conegut com a filosofia del com si —, positivisme idealista segons el qual tot coneixement no és sinó una ficció, bé que és sempre útil Die Philosophie des Als Ob , ‘La filosofia del com si’, 1911