Resultats de la cerca

Catedràtic a Santander i a Valladolid, l’any 1918 fou encarregat, per la Mancomunitat de Catalunya, de l’Escola d’Alts Estudis Comercials, on dirigí i professà els cursos d’organització d’empreses Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat Autor de diverses obres de tema comptable, fou collaborador en revistes econòmiques El Curs de comptabilitat 1924, publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental Elegit conseller de l’ajuntament de Barcelona el 1934, reorganitzà les finances municipals

Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de la Garriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc

Anà de petit a l’Havana, on estudià amb F Úbeda Més tard fou deixeble de R Revagliatti i Anselmo López El 1874 estrenà la sarsuela El sombrero de Felipe II Actuà com a violinista a Europa i Amèrica residí a Madrid on tocà a l’orquestra del Teatro Real, a Colòmbia i a Cuba Deixà l’òpera La esclava , sarsueles i obres per a piano i simfòniques

Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La diuresis y los…

Titulat el 1921 Fou professor a l’Escola d’Aparelladors i un excellent dibuixant, pintor i retratista que celebrà amb èxit diverses exposicions Formà part de l’equip tècnic de l’Exposició Internacional del 1929 Féu, entre altres obres, el mercat d’Horta 1951

Filla de l’arquitecte Salvador Soteras , fou la primera dona a llicenciar-se en dret per la Universitat de Barcelona setembre del 1927 i la primera advocada collegiada de l’Estat espanyol Posteriorment es doctorà per la Universitat Complutense de Madrid Establí un despatx a Barcelona amb el també advocat i regidor d’ERC Antoni Vilalta , amb qui es casà el maig del 1931 El 1936, poc després d’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, emigrà amb la seva família a Brusselles El 1939 passà a Mèxic, on visqué fins a la mort Amb la victòria franquista, fou expedientada, multada i inhabilitada en…

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en la teoria i pràctica dels Gabinets de Comunicació, així com en els processos informatius i comunicatius de les organitzacions Al juny del 2004 fou nomenat degà del Collegi de Periodistes de Catalunya Entre el 1988 i el 1997 fou el director del Centre Internacional de Premsa de Barcelona Ha estat cap del Gabinet del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra i director d’Imatge i Comunicació del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya Des del maig del 2003, és el director de l’Àrea de…

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou comissionat, el…

El 1948 féu la seva primera ascensió, i des d’aleshores els seus assoliments el convertiren en un dels més destacats representants de la història de l'escalada , i fou considerat un dels pares de l’anomenat estil alpí, consistent en una ascensió ràpida amb l’equipament mínim El 1952 féu l’ascensió més coneguda, que dugué a terme al K2, a l’Himàlaia, durant la qual hagué de fer bivac a 8100 m d’altitud amb un portejador, perquè els seus dos companys d’expedició havien canviat el lloc del campament, incident que donà lloc a una agra polèmica en el món de l’alpinisme que durà fins l’any 2008 …

Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest