Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Victòria Sau i Sánchez
Política
Psicòloga i activista feminista.
Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona 1999 En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico feminista 1981, Ser mujer…
Vilarassau

Mas de Vilarassau (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Masia
Important masia del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), situada prop de l’antic camí de Sant Joan d’Oló a Rodors, a l’extrem sud-oriental del terme.
Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions
Sant Vicenç de Viladassau

Església de Sant Vicenç de Viladassau (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), prop l’antic mas de Viladassau, al SE del terme.
La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques
Jaume Melianta
Història
Bandoler.
Fou anomenat el Fadrí de Sau Formà part de la quadrilla de Joan de Serrallonga, del qual fou lloctinent Davant una ofensiva organitzada pel duc de Feria, lloctinent de Catalunya 1630, passà a França, on fou detingut amb altres bandolers —entre els quals el seu germà Rafael—, lliurat a les autoritats catalanes i condemnat a galeres
cingles de Tavertet

Els cingles de Tavertet, amb el pantà de Sau al fons
© C.I.C. - Moià
Sant Andreu de Bancells

Mas Bancells, que donà nom a la veïna parròquia de Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau (Osona)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilanova de Sau (Osona), a les Guilleries.
Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel
pont de Malafogassa

Pont de Malafogassa, damunt la riera Major, de Vilanova de Sau (Osona)
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont de les Guilleries, damunt la riera Major, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Castanyadell, dins el terme de Vilanova de Sau (Osona).
Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros
© ECSA, SAU
Periodisme
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals,…
Sant Pere de Castanyedell
Caseria
Caseria i antiga parròquia rural del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada a 596 m alt., a la vall de Castanyedell (tributària, per la dreta, de la riera Major) de les Guilleries.
Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial
riera Major
Riera
Afluent del Ter per la dreta.
Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d’Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau La seva conca 133 km 2 és damunt materials paleozoics quarsites, llicorelles i granit peneplanitzats, que disseca profundament, en una vall molt encaixada El cabal és d’1,75 m 3 /s de mitjana, o sia, 13 l/s km 2 Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost El règim és essencialment pluvial