Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
Yezdegerd III
Història
Últim rei sassànida de Pèrsia (632-651).
Fill de Šahryār i net de Cosroes II, essent infant pujà al tron, i no exercí mai el poder Immediatament s’inicià la invasió àrab vençuts els perses a Al-Qādisiyya 636 i ocupada Selèucia i Ctesifont 637, els seus exèrcits foren derrotats a Nehavend 642 Cercà refugi d’una província a una altra, fins que fou assassinat a Merv actual Mary, al Turkmenistan Els parsis de l’Índia continuen comptant els anys a partir de l’ascensió al tron de Yezdegerd
turcman | turcmana
Història
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Els turcmans apareixen documentats des del segle X i posseeixen una llengua pròpia Dedicats a la ramaderia nòmada, formaven un conglomerat de tribus algunes eren independents, i altres eren tributàries dels diversos estats veïns, entre les quals destaquen les hordes anomenades del moltó negre Kara Koyunlu i del moltó blanc Ak Koyunlu, que assoliren un notable poder polític als segles XIV i XV respectivament, i la tribu dels seljúcides Actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la població prop de 3 milions, a l’Iran 1 milió i a l’Afganistan mig milió
Karakalpakistan
Divisió administrativa
República autònoma de l’Uzbekistan.
La capital és Nukus 185 000 h est 1993 La regió oriental forma part del desert de Kyzylkum a la regió central hi ha la vall i el delta de l’Amudarja, que desemboca a la mar d’Aral, la qual ocupa la regió nord-oriental de la república L’aridesa 110 mm de precipitacions anuals és el factor predominant del clima L’economia és bàsicament agrícola conreu del cotó a les àrees de regadiu i de blat de moro i arròs al delta de l’Amudarja La ramaderia bovina i ovina també és important El ferrocarril i la carretera la uneixen amb el Turkmenistan La majoria de la població és d’origen turc…
Coràsmia
Història
Antic estat d’Àsia central, centre d’una remota civilització agrària desenvolupada mitjançant una xarxa de regs entre els oasis del curs inferior i del delta de l’Amudarja.
La invasió àrab ~711 comportà la destrucció de la florent cultura iraniana, malgrat que l’anterior dinastia local hi fou mantinguda amb una relativa independència Amb la davallada del poder califal el territori fou ocupat per Maḥmūd de Gaznī 1017 i els seljúcides 1041, fins que el governador Quṭb al-Dīn es desentengué del vassallatge turc i inicià la dinastia anomenada dels Hwārizm-Šāh 1097-1231, que constituí l’estat islàmic més poderós de l’època Coràsmia fou un important nus del comerç caravaner, fins que sofrí la devastació mongòlica Genguis Kan, 1221, després de la qual restà inclòs al…