Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Polinèsia
La part més oriental en què es divideix Oceania.
Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es…
Comunitat del Pacífic
Economia
Organisme internacional fundat a Canberra el 1947 (en vigència des del 1948) per Austràlia, els Països Baixos, Nova Zelanda, França, la Gran Bretanya i els EUA amb la finalitat de coordinar l’assistència econòmica entre els estats que posseeixen territoris al sud del Pacífic.
Té la seu a Nouméa Nova Caledònia Fins el 1998 rebé el nom de Comissió del Sud del Pacífic El 1962 se’n sortiren els Països Baixos, quan deixaren d’administrar la colònia de Nova Guinea Des de la seva creació han entrat a formar-ne part els nous estats independents del sud del Pacífic, i ha passat a ésser integrat tant per estats sobirans com per dependències o territoris associats L’any 2000, a banda dels cinc estats fundadors en formaven part la Samoa Nord-americana, les illesCook, les Fiji, la Polinèsia Francesa, Guam, Kiribati, les illes Marshall,…
Fiji

Illes Fiji
© Fototeca.cat-Corel
Estat
Arxipèlag
Estat insular d’Oceania, situat al Pacífic meridional, al nord de Nova Zelanda; la capital és Suva, a l’illa de Viti Levu.
La geografia Consta d’unes 320 illes i atols, 100 dels quals són deshabitats Les quatre illes principals són Viti Levu on viu el 70% de la població del país, Vanua Levu, Tavenui i Kadavu Formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb el sedimentari detrític i corallí, als sectors més baixos L’illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius Hi abunden els esculls barrera El clima hi és tropical humit La selva pluvial és rica i esponerosa, però els vessants orientats al NW…
mar de Bering
Mar
Mar annexa a l’extrem septentrional de l’oceà Pacífic, que comunica amb l’oceà Àrtic per l’estret del mateix nom.
És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són…
Oceania
La serralada dels Alps meridionals, a l’illa del Sud, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Continent
Continent que comprèn Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes …
unitat monetària
Economia
Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat.
Sota el règim del patró or i també mentre foren efectius els acords de Bretton Woods, el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d’or fi a què equivalia, bé que, a la pràctica, es fixava la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada La relació o el quocient entre dues unitats monetàries s’anomena tipus de canvi Estat Unitat monetària Afganistan afgani Albània lek Alemanya euro Algèria dinar algerià Andorra euro Angola kwanza Anguilla dòlar del Carib Oriental Antigua i Barbuda dòlar del Carib Oriental Aràbia Saudita rial saudita Argentina peso…
l’Antàrtida
Continent
Continent situat al voltant del pol sud i que juntament amb les illes properes és a l’interior dels 60° de latitud.
Té 14 100 000 km 2 de superfície, compreses les illes 140000 km 2 i la plataforma continental amb glaç flotant 1160000 km 2 La geografia La geomorfologia Des d’un punt de vista tectònic, hom distingeix dues grans unitats, separades per una línia ideal que va de la mar de Weddell a la mar de Ross La unitat occidental , d’àrea molt més reduïda que l’oriental, pot ésser interpretada com una prolongació de serralades andines és un conjunt de serralades alpines i de fosses les dues principals són les que formen les mars de Weddell i de Ross, que constitueix un sòcol rocós discontinu per sota l’…
Vanuatu

Complex hoteler a la illa d'Iririki
© Phillip Capper
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’oceà Pacífic, uns 400 km al NE de Nova Caledònia i uns 1.000 km a l’W de Fiji.
La geografia La capital és Port Vila , a l’illa d’Efate Arxipèlag d’origen volcànic i corallí, comprèn les illes d’Espiritu Santo, Malekula, Malo, Aoba, Maewo, Pentecost, Ambrym, Epi, Efate on hi ha la capital, Erromango, Tanna i Anatom, a més de les Illes Torres i les Illes Banks i nombrosos illots, que s’estenen al llarg de 800 km en direcció NW- SE El relleu és muntanyós 1 879 m al mont Tabwemasana, a l’illa d’Espiritu Santo i hi ha volcans actius El clima i la vegetació són de tipus tropical oceànic, molt més sec a les illes meridionals hi són freqüents els ciclons L’agricultura és…
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
Nova Caledònia

Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial representa la major…