Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Puigverd d’Agramunt

Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de…
el Camp de Morvedre

Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…
el Cid
Història
Sobrenom d’origen àrab amb el qual és conegut el guerrer Rodrigo Díaz de Vivar.
Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…
arquebisbat de València

Mapa de l’arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…
el Pla d’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya situada en una extensa plana de la Depressió Central Catalana.
Cap de comarca, Mollerussa Forma una unitat històrica i econòmica És situat en el sector oriental de la gran plana lleidatana, a llevant del Segre entre Balaguer i Lleida, que en constitueix el límit occidental El límit septentrional són les serres de Bellmunt 379 m i Almenara 459 m, que la separen de la Ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres de Segarra i de les Garrigues És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat…
Bellcaire d’Urgell

Plaça Major de Bellcaire d’Urgell
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…
Castellserà
Santuari de Sant Sebastià (Castellserà), construït al segle XVIII
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…
Silva
Un dels més importants llinatges gallecs amb dignitat de grans d’Espanya a Castella (Pastrana), Aragó (Híxar) i Portugal (Gouveia).
Remunta la seva filiació fins a Asnar fill del rei Fruela II de Lleó, el qual fou pare de Pelagi el Diaca , dit infant de Carrión, i és provada des del net d’aquest darrer, el ric home gallec Gutierre de Alderete, també conegut com a Gutierre Alderete de Silva , senyor d’Alderete, Aserdam i de la torre i quinta de Silva El seu fill Pelayo de Silva s’establí vers el 1090 a Portugal, d’on fou adelantado major Les dues grans línies del llinatge Cifuentes i Pastrana foren formades per dos germans consanguinis rebesnets seus La línia dels comtes de Cifuentes fou iniciada pel ric home portuguès…
Maials

Maials
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…