Remunta la seva filiació fins a Asnar (fill del rei Fruela II de Lleó), el qual fou pare de Pelagi el Diaca, dit infant de Carrión, i és provada des del net d’aquest darrer, el ric home gallec Gutierre de Alderete, també conegut com a Gutierre Alderete de Silva, senyor d’Alderete, Aserdam i de la torre i quinta de Silva. El seu fill Pelayo de Silva s’establí vers el 1090 a Portugal, d’on fou adelantado major. Les dues grans línies del llinatge (Cifuentes i Pastrana) foren formades per dos germans consanguinis rebesnets seus. La línia dels comtes de Cifuentes fou iniciada pel ric home portuguès Martín de Silva y de Luna, besavi de Juan de Silva y de Meneses (mort el 1464), senyor de Montemayor i alférez major de Castella (aquest càrrec es feu hereditari i vinculat als comtes de Cifuentes), que fou creat comte de Cifuentes el 1455; s’extingí el 1606 per mort sense fills de la vuitena comtessa Ana de Silva y de la Cerda. Després de plets entre els Pastrana i els Alconchel el títol passà a la d’Alconchel. La branca dels senyors i després marquesos d’Alconchel fou començada per un fill del segon comte de Cifuentes i net del primer, Luis de Silva y Pacheco (mort el 1534), senyor d’Alconchel i de Villarejo de Fuentes, els descendents del qual es cognomenaren Pacheco de Silva. També s’extingí la successió masculina i en recolliren l’herència els Ruiz de Alarcón, que adoptaren els cognoms de Pacheco de Silva, Silva, Silva-Meneses i Silva-Bazán, foren marquesos d’Alconchel i des del 1613 comtes de Cifuentes, entre els quals cal destacar Félix de Silva-Meneses y de Padilla i Juan de Silva-Meneses y de Rabatta; també esdevingueren per enllaç o creació marquesos de Santa Cruz de Mudela i d’El Viso, Villasor i Zahara, comtes de Pie de Concha, La Unión i El Puerto, barons de Sant Boi i ducs de Talavera de la Reina, i encara subsisteixen amb el cognom Silva. La branca dels marquesos de Montemayor fou començada per un fill del primer comte de Cifuentes, Juan de Silva y de Ribera (mort el 1515), senyor de Montemayor i ambaixador a França, el qual fou pare de Diego de Ribera-Silva y de Herrera-Suárez de Toledo, bisbe de Mallorca i Segòvia, i de Juan de Silva-Ribera y de Herrera-Suárez de Toledo (mort el 1538), creat marquès de Montemayor el 1538; s’extingí amb el quadrinet d’aquest darrer, el setè marquès, Manuel de Silva-Ribera y de Cardona-Borja, cinquè marquès d’El Águila (títol concedit el 1639 als primogènits dels Montemayor), i en recolliren l’herència els Vicentelo comtes de Cantillana. D’aquesta branca sortiren la subbranca dels senyors del Corral, formada per un fill del primer marquès de Montemayor, i la subbranca portuguesa dels comtes de Portalegre i marquesos de Gouveia, ja extingida, iniciada per un altre fill del primer marquès de Montemayor i en la qual cal destacar el seu net Felipe de Silva y de Silva (mort el 1645), comanador d’Alcántara i lloctinent de Felip IV de Castella a Catalunya (1642). La branca dels senyors de Celorico a Castella i la branca dels senyors d’Oboa a Extremadura foren iniciades per dos fills del fundador de la línia de Cifuentes. La línia dels ducs de Pastrana té per iniciador Juan Gómez de Silva y Dade, ric home portuguès del qual fou net sisè Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses, primer duc de Pastrana (1571) i d’Estremera (1568), el qual es casà amb Ana de Mendoza de la Cerda y Silva, marquesa d’Algecilla. Llur fill, el segon duc de Pastrana, Rodrigo Gómez de Silva y de Mendoza de la Cerda (mort el 1596), enllaçà amb Anna de Portugal i de Borja, baronessa de Monòver i en part de Moixent i Novelda a València i senyora d’Orani a Sardenya. Foren pares del tercer duc, el qual heretà el marquesat d’Almenara (1609) i, dels Ferrandis d’Híxar, el comtat de Galve, i fou pare del quart duc, que el 1630 es casà amb la rica pubilla dels ducs d’El Infantado i Lerma i tingueren per fills Gaspar de Silva-Mendoza y de Sandoval, i el cinquè duc de Pastrana, que també fou sisè duc d’El Infantado i setè de Lerma. La línia s’extingí el 1770 amb la mort de la neta d’aquest darrer, la setena duquessa, la qual aportà tan gran patrimoni als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara i comtes de Villada. La branca dels comtes de Galve fou iniciada per un fill del cinquè duc de Pastrana, Manuel de Silva-Mendoza y de Haro-Guzmán (mort el 1728), desè comte de Galve, el qual es casà (1714) amb l’hereva de la casa ducal d’Alba de Tormes, i s’extingí el 1802 amb la seva neta, dotzena comtessa de Galve i tretzena duquessa d’Alba de Tormes, muller, sense fills, del duc de Medina-Sidonia. La branca dels marquesos de Melgar fou començada per José María de Silva-Mendoza y de Sandoval (mort el 1682), primer marquès (1676) de Melgar, fill del quart duc de Pastrana, i s’extingí el 1701 per mort del seu fill el segon marquès. La branca dels marquesos d’Orani, després ducs d’Híxar, s’inicià amb Diego de Silva y de Portugal (mort el 1661), primer marquès d’Orani, a Sardenya, el 1624, baró de Monòver, Mur i Solana. El seu besnet i tercer marquès enllaçà (1668) amb la pubilla de la branca d’Alenquer-Híxar i llurs descendents encara perduren. La subbranca dels comtes de Fuenclara fou iniciada per un fill del tercer marquès d’Orani i s’extingí al s XIX; l’herència passà als Bucarelli, comtes de Gerena. La branca dels marquesos d’Alenquer, després ducs d’Híxar, fou formada pel jurisconsult, poeta i escriptor Diego de Silva y de Mendoza, primer marquès d’Alenquer, a Portugal (1599), d’on era virrei. Fill del primer duc de Pastrana, es casà amb la pubilla dels Sarmiento de Villandrando, comtes de Salinas i Ribadeo, i foren pares de Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, que enllaçà (1622) amb l’hereva dels Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, de Lécera i d’Aliaga, comtes de Belchite, Vallfogona i Guimerà, vescomtes de Canet, Illa i Querforadat, barons de Peramola. S'extingí el 1710 després que, per enllaç, es refongué amb la branca d’Orani. La branca dels marquesos de La Eliseda fou formada per un altre fill del primer duc de Pastrana, Ruiz Gómez de Silva y de Mendoza, primer marquès de La Eliseda (1600), i s’extingí amb la seva neta, la quarta marquesa, i en recolliren l’herència els de La Cueva, marquesos de Flores-Dávila. La branca portuguesa dels comtes de Santiago sortí d’un besoncle del primer duc de Pastrana, i altres branques a Portugal i a Castella també s’originaren en la línia de Pastrana, com la branca austríaca dels comtes de Silva-Tarouca.