Resultats de la cerca

En 1654-55 decorà les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, i del 1662 al 1667, els interiors de l’església de Val-de-Grâce a París, amb un gust barroc accentuat Entre el 1671 i el 1674 executà la decoració de la porta de Saint-Denis, segons dibuixos de Charles Le Brun L’estàtua d’Amfitrita Musée du Louvre, executada el 1680, és la seva obra mestra

A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La contribució pictòrica…

Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina de figures, la…

Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de Barcelona…

Per circumstàncies familiars, de molt jove es traslladà a la Pobla de Segur, on residí i es guanyà la vida en una entitat bancària Al mateix temps, desenvolupà una obra literària i d’historiador, vessant en el qual és reconegut com un dels primers especialistes en el Pallars, amb obres com ara Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur 1952, Piedras venerables en las rutas del Pallars 1963, El comtat de Pallars 768-1491  1975, El temple parroquial de la Pobla de Segur 1983, El comtat de Pallars Jussà 1011-1191 1989, Els seixanta-set anys que governà el comtat de Pallars la…

Inicià la seva activitat a París, els anys 1967-68, treballant amb l’escultor Piotr Kowalski Des de l’any 1972, i fins al 2001 que retornà a Catalunya, residí als EUA —Chicago 1972-73, i Nova York des del 1974—, amb un breu parèntesi a Berlin 1986-88 Les seves creacions es mouen en el camp conceptual i de la reflexió sociològica, amb muntatges com ara La casa de tothom es crema 1976, Aquest és un muntatge que té per títol 1979 o The eat of the Dragon 1981 Posteriorment ha realitzat altres installacions, entre les quals destaquen Field of Action 1982, The Gladiator’s Attic 1985,…

Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…

Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència

Influït per l’escultura clàssica, treballà preferentment el marbre És autor de la portalada de la Libreria Piccolomini, a la catedral de Siena 1504, i de l’altar major de l’església de Fontegiusta 1509-17 i de l’altar Marsili a l’església de San Martino 1522, també a Siena

Format amb JSansovino, treballà a Bolonya escultures de la façana de l’església de San Petronio, 1525 i a Florència, on collaborà amb Miquel Àngel a la capella dels Mèdici església de San Lorenzo, 1533-34 projectà, més tard, els jardins i les fonts de les villes de la Petraia i de Castello Conserven esbossos d’aquestes obres el museu JSoane de Londres, el Kuppferstichkabinett de Berlín i el Cabinet des Dessins, a París