Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per…
guerra d’Àfrica
Història
Conflicte armat entre Espanya i el Marroc (1859-60).
La declaració de guerra, que tingué lloc el 22 d’octubre de 1859 amb motiu de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions recentment construïdes a la zona de Ceuta, es produí quan el cap del govern espanyol Leopoldo O'Donnell es trobava en una situació parlamentària difícil i motivà un gran entusiasme popular Fou organitzat un exèrcit expedicionari d’uns 40 000 homes, manat per O'Donnell Les operacions començaren al novembre, amb una marxa des de Ceuta cap a Tetuan, al llarg de la qual tingueren lloc la batalla de Los Castillejos 1 de gener de 1860, Tetuan 4 de febrer i Wad-Ras…
Francesco Voltel
Història
Militar
Militar suís al servei de Carles IV d’Espanya.
Introduí a la península Ibèrica els mètodes pedagògics pestalozzians, que havia conegut a Suïssa, en fundar una escola pestalozziana a Tarragona 1801 per als fills dels militars del seu regiment Influí Francesc Amorós i Ondeano perquè fundés el Real Instituto Pestalozziano de Madrid
alfonsí | alfonsina
principat d’Astúries
Història
Títol dels fills primogènits i hereus dels reis d’Espanya.
Fou fundat, com un mayorazgo dels hereus de la corona, el 1388 per als fills legítims i primogènits dels reis de Castella i Lleó per Joan I, que l’atorgà al seu fill Enric El títol és portat novament d’una manera oficial pel príncep hereu d’ençà del reconeixement oficial que en fa la Constitució de 1978
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
Manuel García Prieto
Història
Polític, primer marquès d’Alhucemas (1911) i gran d’Espanya (1913).
Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos 1906, de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas 1910-12, i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic Fou cap del govern el 1917 d’abril a juny, però l’en feren caure les juntes militars de defensa tornà a la presidència del novembre del 1917 al març del 1918 Ministre de…
Martín Enríquez de Almansa y de Ulloa
Història
Virrei de Nova Espanya (1568-80) i del Perú (1581-82).
Sota el seu govern s’introduí la inquisició 1571, i s’installà la Companyia de Jesús 1572 Fundà els presidis de Sant Felipe, Ojuelos y Portezuelos per intentar de dominar els indis Fou també el fundador de San Luis de Potosí
Joan de Borbó i de Battenberg
Història
Política
Infant d’Espanya (1913-33), príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), comte de Barcelona i cap de la casa i família reial d’Espanya.
Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…
Michael Schumacher
Jordi Pujol lliurant a Michael Schumacher la copa de campió del GP d’Espanya, celebrat al circuit de Montmeló, l’any 1995
© X. Pintanel
Automobilisme
Pilot automobilístic alemany.
Començà a competir en la Fórmula 1 el 1991 i l’any següent guanyà el Gran Premi Spa de Bèlgica Aquell mateix any s’incorporà a l’escuderia Benetton i la temporada 1994 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de Fórmula 1, títol que revalidà l’any 1995 Fitxà per Ferrari la temporada 1996 i les temporades 1997 i 1998 quedà en segon lloc Un accident greu li impedí, el 1999, de lluitar pel títol però guanyà els campionats de les temporades 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004, i arribà a una xifra única de set títols mundials, superant Juan Manuel Fangio El 2006 anuncià la seva retirada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina