Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
ditisc
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels ditíscids, de grans dimensions i adaptat a la vida aquàtica.
Té el cos ellíptic i aplanat, amb les potes en forma de rems, proveïdes de sedes natatòries S'alimenten de batracis i peixos petits L’espècie més abundant als Països Catalans és Dytiscus marginalis
àguila pescadora
Àguila pescadora
© NASA
Ornitologia
Àguila d’uns 55 cm; té el cap, el pit i el dessota blancs.
Nia vora llacs i rius o en el litoral Es precipita sobre els peixos, i els agafa amb les urpes És pròpia del nord i est europeus hom la troba també al litoral mediterrani
dofí de l’Amazones
Zoologia
Dofí de la família dels platanístids, d’uns 2 m de llargada total caracteritzat pel musell allargat, cobert de pèls durs i gruixuts, i per les notables dimensions de totes les aletes, principalment la caudal.
D’ulls molt petits, presenta una renglera contínua de dents a ambdues mandíbules S'alimenta principalment de peixos, i viu al curs alt de l’Amazones, a més de 2 000 km de la desembocadura
anhinga
Ornitologia
Gènere d’ocells semblants al corb marí de la família dels anhíngids, amb el coll molt llarg, flexible i distensible.
Viuen vora els rius i neden i es cabussen molt bé S'alimenten de peixos, que cacen travessant-los amb el bec, recte i afilat N'existeixen diverses espècies, totes tropicals, però amb distribució pròpia
alcedínids
Blauet (Alcedo atthis)
Mousam Ray iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Família de coraciformes, integrada per ocells bastant petits, amb les potes curtes i el bec comprimit lateralment.
Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
perca
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels pèrcids, que pot assolir els 60 cm de longitud i que té dues aletes dorsals molt juntes, la primera amb radis durs i la segona amb radis tous.
És de color daurat amb bandes transversals fosques Habita a les aigües dolces És molt voraç i es nodreix de peixos petits L’espècie Perca fluviatilis es troba en una gran part d’Europa i d’Àsia
quadrat
Anatomia animal
Os de cartílag de l’esplancnocrani que experimenta una notable reducció al llarg de l’escala filogenètica dels vertebrats.
En els peixos, amfibis, rèptils i ocells, aquest os serveix per a articular la mandíbula inferior a la resta del crani En els mamífers, el quadrat es modifica per formar un dels ossos de l’orella, l’enclusa
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
artet
Pesca
Ormeig de pesca semblant a l’art de platja, però de dimensions més petites.
A diferència de l’art de platja, hom treballa de la barca que el cala estant, i quasi no toca el fons Serveix per a pescar peixos que neden entre dues aigües També és anomenat artó i bolig