Resultats de la cerca
Es mostren 1406 resultats
Maximilià I Josep de Baviera
Història
Elector (Maximilià IV Josep) (1799-1806), primer rei de Baviera (1806-1825) i duc de Zweibrücken (1705).
Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818
batllia de Coblença
Història
Domini de l’orde teutònic.
Fundada al s XIII, s’estenia per la vall del Rin des de Coblença fins a Aar, a la vall de Colònia Li pertanyien 15 circumscripcions, una de les quals era a Malines Coblença era la seu del Landkomtur i una de les comunitats teutòniques més importants regia l’hospital des del 1216 Subsistí fins el 1805, que fou annexada a França
Butlla d’Or
Història
Acta segellada i atorgada per l’emperador romanogermànic Carles IV el 1356.
Destinada principalment a reglamentar l’elecció de l’emperador, confirmà el nombre de set electors i atribuí definitivament aquesta dignitat als arquebisbes de Magúncia, Trèveris i Colònia, al rei de Bohèmia, al duc de Saxònia-Wittenberg, al marcgravi de Brandenburg i al comte palatí del Rin Prescindí absolutament del papa Establí la indivisibilitat dels dominis dels electors i llur transmissió per primogenitura
Adam Phillipe Custine
Història
Comte de Custine.
General francès, es distingí durant la guerra dels Set Anys i durant la guerra d’independència nord-americana Diputat als Estats Generals per Lorena 1789, s’uní a la Revolució Manà l’exèrcit del Rin i ocupà Espira, Magúncia i Frankfurt, però fou vençut a Hochheim 1793 Acusat de traïció a causa de la pèrdua de Magúncia, fou condemnat a mort
nucli industrial
Economia
Lloc on es concentra predominantment la indústria.
Les seves característiques són determinades per diversos factors facilitat de comunicacions centrals nuclears a Tarragona, fàbrica Ford a Almussafes, proximitat de les primeres matèries País Basc, vall del Rin, abundància de mà d’obra especialitzada o barata indústria llanera de Terrassa, indústria conservera de Múrcia, facilitats aranzelàries plans de desenvolupament, voluntat del poder polític avions Concorde a Tolosa de Llenguadoc, nucli industrial al voltant de Madrid, etc
Robert Maillart
Enginyer suís, plantejà les seves obres de formigó a partir de la continuïtat que caracteritza aquest material, i trencà definitivament la secular associació enginyeria-classicisme.
Creà diversos sistemes de construcció, entre ells els de biga caixó, de pilar bolet, de trams d’arcs rígids i de sòls sense bigues Les seves obres més conegudes són els ponts sobre el Thur 1933, prop de Felsegg, el pont sobre el Rin, a Tavanasa 1905, destruït, i la nau de ciment de l’exposició nacional suïssa Zuric, 1939, en collaboració amb Hans Leuzinger
Karl Theodor von Dalberg
Història
Baró de Dalberg.
Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes
Vaduz
Ciutat
Capital de Liechtenstein i alhora comuna.
És situada a la vora dreta del Rin, al peu d’un turó rocallós, on s’aixeca el castell del mateix nom, residència dels prínceps Fundada probablement al s XIII, fou destruïda a la fi del s XV, durant la guerra entre Àustria i Suïssa, i fou reconstruïda en 1523-26 Pertany a la família dels Liechtenstein des del 1712 Hi ha activitat turística i algunes petites indústries
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en…
regne de Westfàlia
Geografia històrica
Estat creat per Napoleó Bonaparte l’any 1807, després de la pau de Tilsit, a partir dels territoris situats a la banda esquerra de l’Elba, i amb altres territoris ocupats als aliats prussians, com Brunsvic i Corvey.
Només eren d’origen westfalià, però, Paderborn, Corvey, Ravensberg i Minden La capital fou Kassel El germà petit de Napoleó, Jeroni Bonaparte, en fou designat rei Jeroni I de Westfàlia Fou dividit en vuit departaments, segons el model francès, i hi fou promulgada una constitució, similar també a la francesa Formà part de la Confederació del Rin, i el 1809 s’hi produí un alçament antifrancès Desaparegué el 1813, després de les derrotes de Napoleó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina