Resultats de la cerca

Estudià a l’École Polytechnique de París Professor de física a Nevers i Bordeus, el 1895 passà a la Universitat de Marsella i el 1921 a la de París Fou nomenat director de l’Institut d’Optique 1927 i membre de la Royal Society 1931 Inventà, amb Perot, un interferòmetre per a l’estudi dels espectres de ratlles Féu la primera comprovació del principi Doppler-Fizeau, i el 1913 descobrí l’ozó a l’alta atmosfera Escriví, entre altres obres, Leçons élémentaires d’acoustique et d’optique 1898, Les applications des interférences lumineuses 1923 i Physique et astrophysique 1935

És publicada per les universitats de Tolosa i de Bordeus, la Féderation Historique du Sud-Ouest i la Federació de les Societats Acadèmiques del Llenguadoc, Pirineus i Gascunya Hi participen també les universitats d’Asís, Marsella, Montpeller i Niça, i compta amb la cooperació econòmica del Centre National de la Recherche Scientifique Fundada l’any 1889 per Antoni Thomas, a Tolosa, i publicada durant seixanta anys sense cap modificació, des de l’any 1948 és editada com una nova sèrie i amplia el seu camp d’estudi als països lligats històricament amb Aquitània, o sigui, Catalunya,…

Deixeble de Sorolla a València, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermen Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926 Assolí una fama notable a França féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus del 1928 Exposà, individualment, a Madrid 1933 i a València i participà en altres exposicions Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de…

Sampiero d’Ornano Bastelica 1501 — La Rocca 1567 combaté els genovesos a Còrsega 1552-59 i estrangulà la seva dona Vanina perquè intentà de negociar la pau amb aquests El seu fill Alfonso d’Ornano Ajaccio 1548 — Bordeus 1610 fou nomenat coronel general dels corsos i partidari d’Enric III de França, s’uní aviat a la causa del futur Enric IV de França Fou lloctinent general del Delfinat i a partir del 1599 governador de la Guiena El fill d’aquest, Giovanni Battista d’Ornano Sisteron 1581 — Vincennes 1626, comte de Monlaur, fou també coronel general dels corsos

A l’inici de la Revolució Francesa, fou diputat montagnard , s’oposà enèrgicament als girondins i es destacà en la repressió de Bordeus 1793 L’any 1794 es casà amb Thérésa Cabarrús —de qui es divorcià el 1802— i moderà els seus ímpetus revolucionaris Enemistat amb Robespierre, fou un dels principals fautors de la reacció termidoriana i formà part del nou Comitè de Salvació Pública Durant el Directori, fou membre del Consell dels Cinc-cents, addicte a Barras Participà en l’expedició francesa a Egipte i fou cònsol a Alacant 1804 En caure Napoleó, es retirà de la política

General de brigada de la Resistència 1944, tingué una participació destacada en l’alçament de París contra l’ocupació nazi Diputat radical per la Gironda 1946 i alcalde de Bordeus en 1947-95, fou cap dels grups republicans socials de l’Assemblea Nacional 1953-56, ministre de defensa 1957-58, president de l’Assemblea Nacional 1958-69, 1978-81 i 1986-88 i primer ministre 1969-72 L’any 1974 fou candidat neogaullista a la presidència de la República i el 1976 s’adherí a l’RPR creat per JChirac Publicà les memòries L’ardeur 1975 i Mémoires pour Demain 1997

El 1066 heretà el comtat de Roergue, que cedí al seu germà Ramon de Sant Gèli A partir del 1067 estigué en relació amb Ramon Berenguer I i el seu fill Ramon Berenguer II, padrastre i germà uterí seus, respectivament, per raó de l’adquisició per part d’aquests dels comtats de Carcassona i de Rasès El 1079 derrotà Guillem VIII d’Aquitània davant Bordeus, però després hagué de sofrir la devastació de Tolosa i la pèrdua de la seva capital, que recuperà tot seguit Sense descendència masculina, el 1088 designà successor el seu germà Ramon de Sant Gèli Ramon IV de Tolosa El 1092 anà a…

Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure 1906, Études sur Léonard de Vinci 1906-13 i Le Système du monde Histoire des…

Centre d’una famosa comarca vinícola, té, a més, indústries alimentàries, de mobles i de teixits