Resultats de la cerca

La vila, d’origen romà, és a l’esquerra de l’Alcanadre, centrada en la collegiata de Santa María, que conserva una cripta del s XII i el campanar, exempt, del s XVI obra de Juan de Herrera Pertangué al bisbat de Lleida fins el 1956 Fou el centre de la baronia de Pertusa

Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat

Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

Situat vora el riu de Fontaneda , afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossers i s’obre pas entre la serra del Teix i el pic del Cossol als vessants del qual s’estén la zona forestal coneguda com la baga de Fontaneda Té una petita església romànica amb campanar d’espadanya

Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat 1305, es refugià en un campanar amb dos companys Hi resistiren tots els atacs, fins que el coemperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit

Participà amb el seu pare i els seus germans Bernat , Tomàs i Berenguer en la conquesta de València 1239 Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N’Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol

D’origen romànic, es troba en ruïnes En resta l’absis, ornamentat i amb arcuacions entre lesenes El campanar de torre, a ponent, té finestres geminades en dues parets i mostra unes insòlites obertures espitllerades En l’àmbit de la nau fou construïda una capella rectangular, que porta la data del 1856 en la llinda de la porta

Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial Sant Pere, romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits El lloc és esmentat ja el 839

Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana segle XIII, fou acabada ja en estil gòtic segle XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia