Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
creu grega

Creu grega
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu amb el llarg dels quatre braços igual.
Quan va sola a l’escut no és més que una creu abscissa Antigament era anomenada, en llatí, crux quadrata
hawaià | hawaiana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per erupcions sense explosions i per l’emissió de laves molt fluides que originen un con volcànic de pendent molt feble i de desenes de quilòmetres de diàmetre.
El cràter sovint és ocupat per un llac de lava Els volcans de tipus hawaià també s’anomenen volcans en escut
tritó
Heràldica
Figura imaginària meitat home, meitat peix.
Generalment hom el representa amb un escut a la mà esquerra, un sabre a la dreta i cofat amb un morrió
ressaltant

Roc ressaltant sobre una faixa
Heràldica
Dit de la càrrega posada damunt d’una altra o d’unes altres o d’una partició o repartició de les quals sobresurt o que cobreix en part.
Hom diu ressaltant sobre el tot quan la dita càrrega ressaltant és el darrer objecte que hom anomena en blasonar un escut
poll roig

Poll roig
Ferran Turmo Gort (CC BY-NC-SA 2.0)
Fitopatologia
Insecte polífag pertanyent als còccids diaspínids
, paràsit dels cítrics i d’algunes plantes ornamentals.
Les femelles són protegides per un escut circular d’uns 2 mm de diàmetre, de color rogenc és molt sensible als insecticides
creu llatina

Creu llatina
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu amb el travesser situat a tres quarts de l’alçada del pal.
Hom l’anomena també creu llarga o creu de la Passió Normalment dins l’escut mai no en toca les vores Antigament, en llatí, era anomenada crux immissa o capitata
xebronet

xebronet
Heràldica
Peça disminuïda de primer grau, equivalent a un xebró reduït a la meitat de la seva amplària.
Normalment, a causa d’aquesta amplària, sempre que hi ha més d’un xebró a l’escut, cadascun d’ells hauria d’ésser anomenat xebronet , però hom continua dient-ne xebró
Francesc Garcia i López
Teatre
Autor teatral.
Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà en “L’escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius
Sallent de Solsonès
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al S del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de l’arxiprestat de Torà Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina