Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
sabana
Distribució geogràfica de la sabana
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de les regions tropicals amb una estació seca, que consisteix en una praderia d’herbes altes, on predominen les gramínies, amb arbres o arbusts dispersos.
Les comunitats de sabana són xerofítiques i els arbres integrants solen perdre la fulla en l’estació seca N'hi ha diversos tipus, alguns dels quals reben denominacions particulars campos, patanes , etc La sabana és un bioma de transició entre la selva i el desert
alternariosi
Fitopatologia
Malaltia causada per fongs del gènere alternària, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.
Són, generalment, taques de color castany negrós al llarg de pecíols i de nervis que s’escampen fins a provocar la caiguda de la fulla i el podriment de les arrels o els tubercles En són afectats sobretot les patateres, els cítrics, les cols i els clavells
fructiturisme
Turisme i lleure
Agronomia
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters.
Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla visites a les centrals de fruita degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc
Ǧabal al-Akhḍar
Muntanya
Cadena muntanyosa de calcàries i margues cretàcies i terciàries, situada al NE de Cirenaica, Líbia; puja des de la costa en dos graons fins en un altiplà càrstic, culmina al S d’‘Al-Bayḍā’ (865 m), i s’abaixa gradualment cap al Sàhara.
Les muntanyes són cobertes d’arbredes i matolls de fulla dura sempre verds Aquesta àrea fou colonitzada pels italians a partir de l’any 1930 hom hi conrea cereals, oli i vi la ramaderia és molt estesa Encreuada per carreteres, a la part occidental el ferrocarril uneix Al-Marǧ i Bengāzī
vall de Rojà
Vall del Conflent, al massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2 463 m alt), a l’W de roca Colom (2 507 m), amb el puig de la collada Verda (2 403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2 316 m), que limita el Conflent (Pi) i el Vallespir (Prats de Molló).
La gran vall s’engorja al pas de Rojà , i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent on pren el nom de ribera de Pi , Saorra on s’eixampla per a formar la vall de Saorra i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent
ceramials
Botànica
Ordre de florídies (algues vermelles), d’aparell vegetatiu format per cladomes uniaxials que neixen directament de l’espora, amb branques carpogonials quadricel·lulars, nascudes d’una cèl·lula pericèntrica, i amb cèl·lules auxiliars formades després de la fecundació.
Grup molt homogeni, comprèn les dues cinquenes parts de les florídies, amb gèneres filamentosos proveïts de verticils de pleuridis laterals que els donen un aspecte de petits rosaris Ceramium , amb gèneres proveïts de pleuridis unicellulars i aspecte de floc de llana vermellós Pelysiphonia , i fins i tot amb gèneres en forma de làmina que recorda una fulla vermella Delesseria
desenrotlladora
Tecnologia
Màquina emprada per a efectuar el desenrotllament de la fusta.
Actua com un torn, fent voltar el tronc mentre una fulla tallant de l’amplada de la màquina va avançant en direcció a l’eix, tallant la fusta de manera que a cada volta avança una distància igual al gruix de la xapa Per a facilitar l’operació, el tronc és estovat prèviament en un ambient de vapor
bosc
Bosc aciculifoli
© Fototeca.cat-Corel
Silvicultura
Geobotànica
Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc.
En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…
bocal
Història
Militar
Reforç semblant a una faixa que protegeix la part superior de la beina de l’espasa, i que correspon al reforç inferior, dit guaspa
.
Alguns texts indueixen a suposar que al s XV hom donava el nom de bocal a la part superior de la ferrussa de l’espasa, més ampla i més gruixuda que la resta i amb els talls esmussats, la finalitat de la qual era d’evitar que l’index de la mà dreta no es ferís amb el tall de la fulla
Tisó
Història
Nom de l’espasa famosa documentada entre els anys 1018 i 1026 en poder de Ramon Berenguer I, que a la fi del segle esdevingué propietat del Cid i que tornà a la casa comtal potser amb motiu de les noces de Maria, filla d’aquest, amb Berenguer el Gran.
Consta que la posseïren Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí I i Ferran I, el qual segurament la regalà al seu nebot Joan II de Castella, i per aquesta raó apareix a l’inventari dels béns d’Isabel I de Castella, i és possible que la seva fulla sigui una de les avui conservades a la Real Armería de Madrid