Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
ditirambe
Literatura
En la literatura antiga, poema líric en honor de Dionís.
Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega
Vidal de Blanes i de Fenollet
Cristianisme
Bisbe de València (1356-69).
Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral 1357 i impulsà l’edificació de l’aula capitular Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354 Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona
Ligier Richier
Escultura
Escultor francès.
Sojornà a Roma ~1515-22 i s’establí després a Lorena Entre les seves obres es destaquen la tomba de René de Chalons 1544, església de Saint-Pierre, de Bar-le-Duc, dins el realisme macabre del s XV, un sepulcre de l’església de Saint-Étienne a Saint Mihiel, Lorena 1550, considerat una de les peces més reeixides de l’escultura francesa del Renaixement, i el retaule de l’altar major de l’església de Saint-Marc, a Bar-le-Duc
Guenes
Municipi
Municipi de la província de Biscaia, País Basc, situat a les Encartaciones i drenat pel riu Kadagua.
Hi destaquen els boscos de roures, pins i les pastures Hi ha agricultura cereals, hortalisses i patates i ramaderia boví i bestiar cavallí Quant a la indústria, hi predomina la relacionada amb la fusta i amb la química El nucli més poblat és Sodupe, on s’hi troben torres, palaus i cases pairals, característiques de tot el terme municipal Casa Amézadga, el palau de Saratxaga L’església més important és la parròquia de Santa Maria, de la qual n'és remarcable el tabernacle de l’altar major
Ykens
Pintura
Família d’artistes flamencs del s XVII.
Frans Ykens Anvers 1601 — ~1683, pintor, s’especialitzà en temes de flors i de fruites Ram de flors Kunsthistorisches Museum, Viena, Fruita i ocells morts Galerie der Stadt, Stuttgart Jan Ykens Anvers 1613 — 1679, escultor i pintor, dissenyà l’altar major de l’església de Sint Jacob d’Anvers Pieter Ykens Anvers 1648 — 1695, pintor, fill i deixeble de Jan, pintà sobretot retrats Retrat de Jaussens de Hujoels Koninklijk Museum von Schone Kunsten, Anvers i temes religiosos Santa Cena església de Sint Andries, Anvers
Antoni Peitaví
Pintura
Pintor.
Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà
Josep Nogué i Massó
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i aquarel·lista.
Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys Exposà des del 1901, i a Barcelona individualment des del 1950 Fou professor de dibuix artístic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1942-50 Entre les seves obres sobresurt el mural de l’altar major de l’església de Moià, encarregat pel tenor Francesc Viñas Fou director de l’Escuela de Artes y Oficios de Jaén, corresponent de l’Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Historicoartístics de Barcelona
Concha Espina i Tagle
Literatura
Novel·lista castellana.
Publicà poesies en periòdics, que recollí posteriorment a Mis flores 1904 Començà, després, a produir llibres de narracions La rosa de los vientos 1916 i Ruecas de marfil 1917, i sobretot novelles La niña de Luzmela 1909, La esfinge maragata 1914, El metal de los muertos 1920, Altar mayor 1926, etc, que la fan un dels epígons més qualificats del realisme del s XIX Deixà llibres de memòries sobre la guerra civil de 1936-39 des d’un punt de vista franquista, com Retaguardia 1938
Staatliche Museen
Institució fundada el 1830 a Berlín, la qual, un cop dividida la ciutat després de la Segona Guerra Mundial, donà lloc als Staatliche Museen zu Berlin, al Berlín Oriental, i als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, al Berlín Occidental.
Ambdues institucions supervisen diversos museus especialitzats Al Berlín Oriental tenen un relleu especial el Bode-Museum nom que rebé, el 1958, l’antic Kaiser-Friedrich-Museum i el Pergamon-Museum amb obres arqueològiques de Grècia i de l’Orient Pròxim i Mitjà, especialment l’altar de Pèrgam Al Berlín Occidental hi ha el museu Dahlem, que conté, entre altres seccions Museum für Völkerkunde, Islamisches Museum, etc, una important galeria de pintura Gemäldegalerie Dahlem , i els museus procedents de l’antiga Stiftung Preussischer Kulturbesitz inclosos al Charlottenburg
Pancraç
Història
Màrtir cristià.
Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d’en Xirot tenia el seu altar a l’església del Pi Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans A Tortosa és patró de les sastresses La seva festa se celebra el 12 de maig
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina