Resultats de la cerca

Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem…

Graduat i doctorat 1928 a l’École Normale Superieure, des del 1939 fou successivament professor, entre d’altres, a les universitats d’Estrasburg, de la Sorbona 1940-65, i Paris Sud 1969-75 Tingué com a deixebles Jean-Pierre Serre i René Thom Membre fundador del grup Nicolas Bourbaki 1935, treballà en els camps de la geometria diferencial, de la teoria de formes analítiques i de la topologia algèbrica Publicà nombrosos treballs, entre els quals Homological Algebra 1956, amb S Eilenberg Fou membre de l’Acadèmia de Ciències 1974 i president de la Unió Matemàtica Internacional 1967-…

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la…

Passà la infantesa a Holanda, i en 1865-70 visqué a Zuric, a l’Institut Politècnic del qual es doctorà en física Professor a les universitats de Hohenheim, Estrasburg, Giessen, Würzburg i Munic, el 1895 descobrí en el curs de les seves investigacions sobre els raigs catòdics les radiacions que actualment són conegudes amb el seu nom o amb el de raigs X , fonamentals en la diagnosi clínica radiologia , per tal com permeten veure i fotografiar les parts dures a l’interior de cossos tous, especialment els ossos Posteriorment, el seu descobriment es revelà de gran importància en astronomia…

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies…

Estudià medicina i ciències naturals a Estrasburg i Giessen, i fou professor a la Universitat de Zuric Llançat a la política, escriví el pamflet Der hessische Landbote ‘El missatger de Hesse’, 1834, considerat el manifest socialista més important anterior al de Marx i Engels És autor del drama Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1835, on analitza les conseqüències de la Revolució Francesa a partir de l’oposició de Danton i de Robespierre, de la comèdia Leonce und Lena 1836, crítica del conservadorisme burgès, i de Woyzeck , potser la seva obra teatral més important Deixà inacabada…

Especialitzat en fonètica, el 1923 en fou professor a la Universitat de Grenoble el 1931 passà a la Sorbona, després d’haver explicat història de la llengua francesa a Estrasburg 1926 A París dirigí l’Institut de Phonétique, el Musée de la Parole, la Revue Internationale d’Onomastique i Le Français Moderne El 1924 publicà la seva important tesi doctoral Phonétique historique du roussillonnais i Morphologie historique du roussillonnais Tolosa 1924, complementada el 1925 amb un article a la Revista de Dialectologia Catalana sobre Le diphtongaison en catalan Barcelona 1925 Altres…

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche…

La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca La…

Advocat, fou elegit diputat el 1959 i esdevingué president del partit democràtic el 1961 Ocupà diversos ministeris, com ara el d’afers estrangers 1969-80, i fou alhora primer ministre i ministre d’estat 1974-79 President de la Internacional Liberal 1970-82 i de la Federació de Partits Liberals i Democràtics de la Comunitat Europea 1976-80, exercí diferents càrrecs d’àmbit europeu, entre ells el de president de la Comissió de les Comunitats Europees 1981-84 Figura de renom internacional, fou un partidari decidit de la unió d’Europa i presidí el Moviment Europeu des del 1985 Fou president del…