Resultats de la cerca
Es mostren 723 resultats
William Alvin Baum
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca a Mart i en…
Johannes von Neumann
Matemàtiques
Matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any 1952 És autor,…
Richard Charles Albert Holbrooke
Política
Diplomàtic i financer nord-americà.
Membre del Partit Demòcrata , poc després de graduar-se a la Universitat de Brown l’any 1962, entrà al servei diplomàtic nord-americà Els primers sis anys de la seva carrera fou assignat a tasques d’informació i assessorament sobre la guerra del Vietnam , i el 1966 passà a formar part del cercle reduït d’assessors del president Lyndon Johnson En 1972-77, ja fora del Govern, fou editor de la revista Foreign Policy, columnista de política exterior a la premsa i consultor presidencial d’afers estrangers Reincorporat a la Secretaria d’Estat en l’administració Carter 1977-81, hi fou assistent per…
Robert Strange McNamara

Robert Strange McNamara
© Yoichi R.Okamoto, White House Press Off.
Política
Polític nord-americà.
Graduat en economia a la Universitat de Berkeley 1937, posteriorment estudià a la Harvard Business School, on obtingué un màster el 1939 i on el 1940 fou professor adjunt d’administració d’empreses Durant la Segona Guerra Mundial, serví a l’aviació 1943-45 com a assessor i analista, i arribà al grau de tinent coronel Acabada la guerra s’incorporà com a alt executiu a la Ford, que reorganitzà i sanejà, i de la qual fou nomenat vicepresident el 1960, però aquest mateix any el president John Fitzgerald Kennedy el reclamà per a ocupar la secretaria de Defensa dels EUA Des d’aquest càrrec,…
William John Fellner
Economia
Economista nord-americà d’origen hongarès.
Fou membre del departament d’economia de la Universitat de Califòrnia 1939-52 i cap del de la Universitat de Yale 1962-64 Assessor de l’Econometric Society i president de l’American Economic Association 1969 La seva aportació teòrica estigué centrada en la competència imperfecta, concretament en l’estudi de l’oligopoli, exposat en Competition Among the Few 1949 Altres obres seves són Trends and Cycles in Economic Activity 1956, Emergence and Content of Modern Economic Analysis 1960, Probability and Profit 1965, Economic Policies and Inflation 1972 i New Look at Inflation 1973
Walter Houser Brattain
Física
Tecnologia
Físic i tècnic nord-americà.
Estudià a les universitats d’Oregon i Minnesota Treballà als laboratoris de la Bell Telephone a Nova Jersey, durant el període 1929-67 El 1956 compartí el premi Nobel de física amb John Bardeen i William B Shockley pel descobriment de l’efecte transistor 1948
Ruth Bader Ginsburg
Dret
Jurista i activista pels drets de les dones nord-americana.
Nascuda Joan Ruth Bader en una família jueva de pocs recursos, estudià a la Universitat de Cornell, on es graduà en dret el 1954 Aquest mateix any es casà amb el també advocat Martin Ginsburg, que li donà suport a l’inici de la seva carrera professional, en un moment en què a la pràctica absència de dones s’afegia la discriminació generalitzada a causa del seu embaràs, fou acomiadada poc després de graduar-se El 1956 ingressà a l’Escola Judicial de Harvard, estudis que acabà el 1959 a la Universitat de Columbia Malgrat ser la número u de la seva promoció, no fou contractada per cap despatx i…
Carl Edward Sagan
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l’ exobiologia A més de molts articles científics és autor o coautor de més d’…
James William Fulbright
Política
Polític nord-americà.
Director de la Universitat d’Arkansas 1939-41, el 1942 fou membre del Congrés pel partit demòcrata i, en 1945-74, senador demòcrata per Arkansas 1945 L’any 1946 elaborà la llei Fulbright act que aplicava el producte de la venda dels estocs de guerra al finançament d’intercanvis culturals internacionals creació de les beques Fulbright i el 1954 s’oposà a la política anticomunista duta a terme pel senador McCarthy President del comitè senatorial per als afers estrangers 1959-74, preconitzà el reconeixement de la Xina Popular i més tard atacà la política nord-americana al Vietnam El 1974 cessà…
Betty Friedan

Betty Friedan
© Marc Gadoury / InformAction Films Inc
Psicologia
Feminista nord-americana, de nom de soltera Bettye Naomi Goldstein.
Es llicencià en psicologia al Smith College 1942 i, després d’ampliar estudis a la universitat de Califòrnia s’establí a Nova York El 1963 publicà The Feminine Mystique 1963, obra de gran repercussió el 1965 en fou publicada la versió en català en la qual analitzava el conjunt de suposats valors als quals, per tal de subratllar-ne el caràcter fals, qualificà de “mística” que mantenien a la dona en un estat de subordinació respecte a l’home a través, sobretot, de la institució matrimonial Constatava, al mateix temps, l’estat d’insatisfacció declarat o latent d’una gran part de la població…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina