Graduat en economia a la Universitat de Berkeley (1937), posteriorment estudià a la Harvard Business School, on obtingué un màster el 1939 i on el 1940 fou professor adjunt d’administració d’empreses. Durant la Segona Guerra Mundial, serví a l’aviació (1943-45) com a assessor i analista, i arribà al grau de tinent coronel. Acabada la guerra s’incorporà com a alt executiu a la Ford, que reorganitzà i sanejà, i de la qual fou nomenat vicepresident el 1960, però aquest mateix any el president John Fitzgerald Kennedy el reclamà per a ocupar la secretaria de Defensa dels EUA. Des d’aquest càrrec, reorganitzà en profunditat el Pentàgon i contribuí decisivament a resoldre la crisi dels míssils cubans (1962), que amenaçà desencadenar un conflicte obert entre ambdues superpotències. Ja durant la presidència de Lyndon Baines Johnson (1963-69) i amb l’inici de la intervenció directa dels EUA en la guerra del Vietnam, la seva actuació fou durament contestada per bona part de l’opinió pública, tot i que des el 1966, intentà influir en la presidència per a posar fi a la intervenció dels EUA en aquest conflicte, però hagué de dimitir el 1968. Designat aquest mateix any al capdavant del Banc Mundial, càrrec que ocupà fins el 1981, augmentà els recursos i els esforços d’aquesta institució per a l’erradicació de la pobresa, amb uns resultats, no obstant això, controvertits. Retirat de la vida política, escriví diversos llibres sobre afers internacionals, dels quals In Retrospect: The Tragedy and Lessons of Vietnam (1995) tingué un gran ressò per l’autocrítica a l’actuació nord-americana en la guerra del Vietnam. Fou autor també de Blundering into disaster: surviving the first century of the nuclear age (1986), Out of the cold: new thinking for American foreign and defense policy in the 21st century (1989), The changing nature of global security and its impact on South Asia (1992) i Wilson's ghost: reducing the risk of conflict, killing, and catastrophe in the 21st century (2001).