Resultats de la cerca

És bentònic, viu en aigües més profundes que la sípia i comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó La conquilla interna escut és semblant a la de la sípia però té un fibló terminal llarg que sobresurt de l’animal viu i que ha fet que a certes regions de les costes catalanes l’animal sigui anomenat alternativament sípia de punxa o castanyó de punxa

Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent

Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX

Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes

El més destacat d’ells, Nicolas Derôme el Jove París 1731 — 1788, abandonà l’antiestètica barreja d’estils que alguns relligadors feien i creà un nou estil Els relligats dels Derôme es distingeixen pel guarniment dels llibres amb florons que formaven grups com si fossin orles i deixaven net el centre, on de vegades estampaven un monograma o un escut i per un ocell amb les ales obertes

En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma

Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies

Hom en diu giró curvilini o gironant si és format per línies corbes en idèntica direcció i en forma de voluta